Twitter

L'èxit de la macro­piu­lada de dis­sabte per exi­gir la nos­tra llen­gua a Twit­ter és un exem­ple més de la capa­ci­tat de mobi­lit­zació dels cata­lans. Però és també una altra mos­tra d'aquest cos­tum tan nos­trat de revol­tar-nos amb edu­cació i que­dant-nos a mit­ges. No ens enga­nyem: si això de Twit­ter s'acaba arre­glant no serà pas perquè aquest gest tan mas­siu com fugaç hagi aco­qui­nat els res­pon­sa­bles de la mul­ti­na­ci­o­nal, que reac­ci­o­na­rien de cop si els engeguéssim a dida. En els temps que cor­ren i els que vin­dran, els cata­lans ens hauríem començar a plan­te­jar això de plan­tar-nos. A Twit­ter i on cal­gui. Perquè la nos­tra història és massa plena d'exem­ples que ens demos­tren que, par­lant o piu­lant, ni ens volen enten­dre ni arri­ba­rem enlloc.