Triar

Pen­seu que tot va mala­ment? Que res no pot anar pit­jor? Sí, però no tant. De fet jo veig que hi ha coses que estan fent un tomb. No, l'eco­no­mia encara no però, tot i els mals temps, a casa la gent no ens ren­dim ni tirem la tova­llola. Un exem­ple: ja tenim una altra fede­ració espor­tiva cata­lana reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment: els dards. Ja sé que a alguns els poden sem­blar poca cosa, els dards, però al dar­rere d'aquest reco­nei­xe­ment hi ha molt d'esforç i la per­se­ve­rança de molta gent. Un altre: la venda d'entra­des per al Tem­po­rada Alta d'enguany bat els seus pro­pis rècords: trenta mil! I no hi ha dubte que si aquest fes­ti­val és excel·lent és per una bar­reja d'intel·ligència, d'il·lusió i de molta feina. I l'últim: han obert un nou super­mer­cat Bon­preu a Girona, i després de veure cada dia locals que tan­quen –tants diners i il·lusi­ons per­du­des!– tran­quil·litza veure que una empresa del país té tanta empenta. No conec la política comer­cial d'aquests super­mer­cats però intu­eixo el perquè del seu èxit: anar al Bon­preu és agra­da­ble. D'una banda perquè el per­so­nal és sem­pre cor­dial i d'una gran ama­bi­li­tat, de manera que trac­ten els cli­ents més com una petita botiga de barri que com una gran superfície. Però sobre­tot, pel tracte pre­fe­rent que donen a la nos­tra llen­gua! Ah, quina satis­facció veure el sua­vit­zant i els macar­rons i les gale­tes eti­que­tats en català! M'expli­cava un res­pon­sa­ble de la cadena que de la mateixa manera que aquesta política a favor del català –que no hau­ria de ser tan estra­nya!– a mi m'emo­ci­ona, a d'altra gent els allu­nya, i penso que pre­ci­sa­ment l'encert de la direc­tiva és haver triat, haver pres part i no voler, com fem tan­tes vega­des els cata­lans, acon­ten­tar tot­hom, que ningú no s'enfadi, no mullar-nos i aca­bar essent d'una tebior amorfa. Així ens va. Per ara.