“Inèrcia burocràtica”

Arriba, llegeixo i, atònit, rellegeixo la següent piulada: “El govern espanyol hauria de retirar, com el vam instar, el recurs a la llei de l'aranès que va interposar per inèrcia burocràtica.” Venint d'una figura molt qualificada del socialisme català, m'ho he de creure: el recurs del Gobierno de España contra la llei de l'aranès no és pas el fruit d'una decisió meditada a fons, política. No! Que va! És només una qüestió burocràtica, dictada pel costum, executada sense pensar-hi gens, per simple i pura “inèrcia burocràtica”.

És amb aquesta lleugeresa, doncs, que el govern espanyol (PSOE i PSC) ha impugnat i ha fet suspendre una llei aprovada per la majoria dels diputats del Parlament, entre els quals, els del PSC. Quina novetat, aquesta de desfer a Madrid el que s'ha trenat a Catalunya. O és que en les actes del Consell de Ministres que va aprovar el recurs hi consta, ferm i decidit, el vot contrari de la ministra de Defensa, ara candidata repetidora del PSC? Ni sé per què ho demano, sabent que són secretes les deliberacions del Consell de Ministres.

Ara, atès aquell “vam instar” de la piulada, ens queda esperar que tingui algun efecte el tractament pal·liatiu d'una improbable retirada del recurs. El remei preventiu d'impedir-ne la presentació no sembla que acabi d'agradar, als socialistes catalans, no sé si per convicció o per falta de força i d'influència. De tota manera, per què havien d'aplicar-lo si almenys aquesta vegada han pogut passar la mà per la cara al PP, primer client del Constitucional?