Fanal feliç, final fal·laç

El final del fanal és una bona metàfora de moltes coses. De cap de les maneres és un tema trivial. A banda de la informació, aquest periòdic en va publicar un editorial. El redactor dels afers locals d'El Punt Avui en va fer una llarga crònica. Columnistes d'aquest i de l'altre diari de Girona n'han dit la seva (i jo no voldria ser menys, ja posats). La notícia va fer el salt a les pàgines sèpia de La Vanguardia, que en va publicar una foto acompanyada d'un petit text del desmuntatge. Això pel que fa al suport paper. Els fòrums d'internet en van plens; a la ràdio també ha sonat la cançoneta; a la tele local, si fa no fa el mateix; la secció de les cartes al director, dia sí dia no, publica un escrit comentant el fet... A aquestes alçades de la pel·lícula, ningú no pot negar que la notícia ha estat notícia (cosa que no necessàriament passa sempre, malgrat la reiteració i l'obvietat). El que m'ha xocat han estat aquelles opinions que han posat l'accent en el cost econòmic del desmantellament argumentant que la ciutat té altres prioritats. Això és innegable. Seria estúpid pensar que el final del fanal era una qüestió vital per al batec de la ciutat dels quatre (rius). La llista de coses a fer i concretar, de projectes d'envergadura iniciats i per acabar, de propostes i promeses del consistori per complir pot ser més llarga que un dia sense pa. Però la demagògia ha de tenir un límit. Mai no escriuria que el cost del Senat va ser de 60 milions d'euros el 2010 i que es preveu que sigui de 55 milions el 2011, per comparar-lo amb el que titulava aquest divendres aquest diari que l'ICS vol estalviar 45 milions d'euros en els sous de 40.000 professionals sanitaris. Més complicat de dir és recordar que el pressupost del 2010 del Ministeri de Defensa espanyol van ser 7.691 milions d'euros i escriure tot seguit que les pèrdues de la Generalitat pujaven a 8.352 milions a 31 de desembre –també– del 2010; Mas-Colell dixit: “Un de cada tres euros [catalans] que es van gastar el 2010 no tenia cobertura amb els impostos.” La qüestió preocupant que se'ns planteja ara és saber si el buit que el fanal ha deixat a l'àgora del Vi contaminarà Ajuntament endins amb l'argument dels mercats i si aquest final feliç quedarà en una acció simbòlica (i barata) premonitòria d'un final fal·laç (que enganya amb falses aparences). Això és tot. Que no és poc. The End.