La Columna
On és el Pamano?
On és el Pamano?, pregunten els turistes que arriben al poble de Saurí, en el municipi de Sort. Des d'aquell racó de la vall d'Àssua surten els camins que baixen al riu que Jaume Cabré ha fet famós amb Les veus del Pamano, la novel·la més venuda i traduïda d'aquest autor, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
La nova sèrie El Gran Nord, que TV3 preveu emetre aviat, encara posarà més de moda aquella vall. Els promotors del nou producte diuen que potenciarà el turisme a la contrada.
Han explicat a la gent del país que la nova sèrie oferirà una imatge positiva del Pallars Sobirà. Creuen que projectarà una visió interessant del territori. Suposen que aquesta obra televisiva promocionarà la vall d'Àssua.
Ja ho fa, a gran escala, des del 2004, Les veus del Pamano de Cabré. Molt abans altres llibres ja havien fressat el camí de l'imaginari d'aquest indret del Pallars, afavorit per la mà gegantina que cisella muntanyes i modela la pell de la terra, però alhora sotmès a tota mena d'adversitats.
Vint anys abans de l'obra de Cabré, la pallaresa Maria Barbal publicà, el 1985, Pedra de tartera, traduïda també a set idiomes, una primera aportació cimera a la saga de les llegendes de l'èpica íntima i compartida de la gent i els pobles del nostre Nord que viuen i lluiten de fa segles sense esperar res del Sud.
Cada vint o trenta anys s'ha escrit, doncs, una novel·la que mostra esquinços d'una realitat que la distància física, i sobretot la mental, fa llunyana als habitants de grans ciutats. L'any 1957 fou l'advocat Josep Virós, nat a Llessui, qui publicà Verd madur, narració duta al cinema gràcies a la iniciativa del mateix autor i del joier Amadeu Bagués.
La vall d'Àssua es projecta ara cap enfora amb la literatura i la televisió. No oblidem els qui la treballen cada dia. Ni els pioners de la promoció turística com Flora Cadena i Alfons Segalàs. Endegaren l'estació d'esquí de Llessui, aixecaren hotels, engrescaren la gent del país i posaren el Pallars en el mapa del turisme selecte.
