Opinió

Sense embuts

El símptoma de la derrota

Ja és ben curi­osa aquesta dèria del PSC que dedica més esforços a blas­mar els pac­tes pas­sats, pre­sents i futurs de CiU amb el PP que l'actu­ació i els pro­gra­mes del PP mateix. Nit i dia, amb poques bai­xes a la nòmina, les prin­ci­pals figu­res soci­a­lis­tes, coman­da­des pel pre­si­dent Mon­ti­lla, s'afa­nyen a blas­mar no el con­tin­gut d'un pacte, cosa natu­ral i desit­ja­ble en democràcia, sinó la mateixa existència del pacte, real o ima­gi­nari. Fa pena sen­tir dir a una per­sona que va tenir l'honor de pre­si­dir aquest país que tot això passa “perquè el senyor Duran vol ser minis­tre”. S'ha d'estar molt orfe d'argu­ments per posar en cir­cu­lació una idea d'aital pro­fun­di­tat.

Només aquesta aversió al pacte explica que els soci­a­lis­tes hagin desat en l'estadi més llunyà de la memòria els nom­brosíssims acords subs­crits aquí i a Madrid amb CiU, i que una sob­tada amnèsia enteli el pacte capi­tal i tri­par­tit amb el PSOE i el PP, de fa qua­tre dies, per a la reforma de la Cons­ti­tució. Una entesa, val la pena recor­dar-ho, que a Cata­lu­nya també lliga els soci­a­lis­tes amb els popu­lars, enfront de la resta de par­tits, a l'hora de tapar la boca als ciu­ta­dans impe­dint la cele­bració d'un referèndum.

Pot­ser el desànim i la impotència que denota el to agre i des­pec­tiu de les crítiques a CiU tenen la seva causa en la cons­ta­tació del fet que no serà pas la crossa dels naci­o­na­lis­tes cata­lans la que acom­pa­nyarà el senyor Mari­ano Rajoy a La Mon­cloa. Ara ja saben que serà la ina­pel·lable i amarga der­rota del PSOE i del PSC la que entre­garà el poder abso­lut als popu­lars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.