Immoralitat

Jo no sé si els governs de la Gene­ra­li­tat o els de molts ajun­ta­ments han tra­ves­sat una o diver­ses línies ver­me­lles amb tanta reta­llada. Però del que estic con­vençut és que cap exe­cu­tiu no les apli­ca­ria si no fos­sin necessàries. En una situ­ació com l'actual, que els experts coin­ci­dei­xen a qua­li­fi­car d'abso­luta emergència, les deci­si­ons dràsti­ques no ens hau­rien de cau­sar per­ple­xi­tat. Almenys, no tanta com l'acti­tud d'alguns dels fins fa pocs mesos gover­nants, que van con­duir el país i deter­mi­nats muni­ci­pis fins al llin­dar de l'abisme i que ara, en lloc d'ama­gar-se, van pel món donant lliçons d'eco­no­mia i de defensa de l'interès comú. Soto voce, n'hi ha que et diuen que això forma part del joc polític. Però a mi em sem­bla que jugar, i més en els temps que cor­ren, és una immo­ra­li­tat.