Gintònics

Durant una pila d'anys em vaig dedi­car a dema­nar conyac Mas­caró allà on anava. Fins i tot a Madrid, on havia de superar la broma de si volia el conyac més car de la carta, vaig acon­se­guir que algun res­tau­rant l'incor­porés a la seva oferta. Ara que tots som Caca­o­lat, penso en els Lumumba que sovint feien de colofó a les nits car­re­ga­des. I al ter­rat les ampo­lles de 501, un cop bui­des, ser­vien al pare per vini­fi­car, a sol i serena, ran­cis caso­lans. Tot gràcies al conyac o al brandi, fins que va caure del cir­cuit de mas­ses. L'amenaça del whisky ja era a tocar, i l'onada dels mal­tes va ser defi­ni­tiva. I a par­tir d'un cert moment era impen­sa­ble aca­bar un àpat d'una altra manera que no fos amb un alco­hol arri­bat d'Escòcia.

Es par­lava de la cul­tura del whisky. Que és la manera de dir-te: vols dir que els has tas­tat tots? I en un món mul­ti­cul­tu­ral, el whishy s'este­nia, i se sumava a cer­vesa, vodkes i roms. O a la cul­tura del vi, i a la de l'aigua, que són cul­tu­res dife­rents. La de l'aigua asso­ci­ada a les polèmiques dels trans­va­sa­ments va més per la res­tricció, i la de la gamma dels alco­hols, en canvi, va més pel con­sum. Els anys del vodka van anar lli­gats a la glas­nost. Qui podia dife­ren­ciar entre els rus­sos Sto­lich­naya o Moskovskaya, d'entre la força nòrdica dels Abso­lut?

Els roms van tenir també la seva època glo­ri­osa, amb un nom per a cada platja del Carib: Flor de Caña, Matu­sa­lem, Bacardí, Bru­gal, Santa Teresa i una tira­llonga infi­nita.

La moda ara és de gintònics. Qui l'ha dut? Qui l'ha res­si­tuat amb tant d'encert? Perquè a veure, que s'enten­gui, en aquesta barra multi-alcohòlica, sem­pre hi ha hagut de tot, fins a pla­gis de riure, però de tant en tant la moda fa que els glaçons tin­guin un o altre regust. MG o Giró, Xori­guer de banda, es van veure depas­sats pel Bom­bay Shapp­hire, quan llo­ros, moros i senyors de Puerto Rico el pres­cri­vien per la ràdio. Encara es pre­nia en got llarg. Ara al segle XXI el gintònic es rein­venta des de la taula, més que des de la barra. El pre­nem amb copa bom­bada, car­re­gada de gel fins dalt, amb la pell de lli­mona esquit­xant el com­bi­nat, i amb tòniques noves. Vols dir que és hora que torni la cul­tura del conyac?