Culpables

Els tre­ba­lla­dors no tenim la culpa de la mala gestió i és injust que ens ho vul­guin fer pagar a nosal­tres. Aquesta és una de les coses més asse­nya­des que he lle­git des que va començar la crisi. Llàstima que sigui en el con­text d'una infor­mació on s'amenaça amb una pos­si­ble vaga a l'hos­pi­tal Josep Tru­eta de Girona per pro­tes­tar con­tra les ja més que famo­ses reta­lla­des. I llàstima que coin­ci­deixi en el temps amb les imat­ges impac­tants de tre­ba­lla­dors de la sani­tat cata­lana inter­rom­pent una reunió a Bar­ce­lona entre els repre­sen­tants de l'ICS i dels tre­ba­lla­dors on esta­ven con­cre­tant més reta­lla­des. I llàstima que, per rema­tar-ho, coin­ci­deixi amb la mani­fes­tació de joves met­ges interns resi­dents per denun­ciar que les reta­lla­des posen en perill el seu apre­nen­tatge. I llàstima que entre tot ple­gat s'escol­tes­sin decla­ra­ci­ons tan irres­pon­sa­bles com que aques­tes reta­lla­des impli­ca­ran que no s'ope­rin per­so­nes afec­ta­des de malal­ties tan greus com el càncer. Així que, tot ple­gat, una llàstima. Pri­mer, pel fet d'haver permès arri­bar a una situ­ació tan greu que obli­gui a pren­dre deci­si­ons tan dràsti­ques. I després, pel fet de no tenir prou cura per no afe­gir més lle­nya al foc i no pro­vo­car, amb afir­ma­ci­ons catas­tro­fis­tes, més angoixa entre els ciu­ta­dans fent-los dub­tar de si rebran els trac­ta­ments ade­quats. Amb la salut, no s'hi pot jugar. Ni els uns ni els altres. Tot i que té raó el repre­sen­tant de la junta de per­so­nal del Tru­eta quan diu que els tre­ba­lla­dors no tenen culpa de la mala gestió. De fet, fa temps que ja s'hau­rien d'haver exi­git res­pon­sa­bi­li­tats als cul­pa­bles que les coses hagin arri­bat tan lluny, als cul­pa­bles d'haver permès males pra­xis, als cul­pa­bles d'haver permès mal­ba­ra­ta­ments, als cul­pa­bles de mirar cap a un altre cos­tat per no veure que les coses no es feien com tocava, als cul­pa­bles d'haver esti­rat més el braç que la màniga, als cul­pa­bles de no detec­tar que es cobren com­ple­ments per fei­nes no rea­lit­za­des, als cul­pa­bles de per­me­tre que es paguin ser­veis a preus astronòmics... En defi­ni­tiva, als cul­pa­bles d'haver-nos fet creure que érem i podíem viure com un país ric per des­co­brir, de la nit al dia, que no hi ha ni un euro a la caixa. Ens han enga­nyat i segu­ra­ment també ens hem dei­xat enga­nyar. Però és com si aquí no hagués pas­sat res. Com si ningú no en tingués la culpa. Quan de cul­pa­bles, n'hi ha uns quants.