Finances

Aquest dilluns passat vam explicar que la quota de mercat del sistema financer català, representat principalment per les caixes, ha passat del 72% al 44% a causa de la crisi. Moltes caixes s'han fusionat, algunes amb entitats espanyoles. En aquest campi qui pugui tothom ha intentat trobar una solució, sovint l'única. Les que no han pogut, han hagut de resignar-se a l'abraçada de l'ós, més conegut com a Banc d'Espanya.

Des de l'ortodòxia econòmica, aquesta pèrdua de quota no hauria de preocupar. El que compta és on i a quins projectes es destinen els diners. I la lògica diu que s'invertiran on donin més beneficis.

Bé, la lògica d'una banda i la història de l'altra. Durant molts anys, Madrid ha maldat per mirar de controlar el sistema financer català. N'hi ha prou de recordar el cas de Banca Catalana, a qui el Banc d'Espanya va negar uns ajuts que després va lliurar, inútilment, al Banesto de Mario Conde. O com s'acusava les caixes catalanes de l'excessiva intervenció política en detriment de la gestió professional, un defecte que sí que existia a fora. N'hi ha prou, per adonar-se'n, de mirar com ha quedat la CAM, que fins i tot va escandalitzar el governador del Banc d'Espanya. Però, al capdavall, si Catalunya conserva el seu model professional de gestió acabarà per recuperar la quota.

Per cert que les estadístiques del Banc d'Espanya sobre l'origen i destinació dels estalvis fa temps que no es publiquen per evitar recels. Aquests recels que han destruït per sempre més les relacions de Catalunya amb Espanya.