Prioritats
Si estem d'acord que els pilars fonamentals de l'estat del benestar són educació i salut, i que en una societat desenvolupada, responsable i solidària aquestes dues qüestions formen part de les prioritats i s'han de protegir perquè representen, també, la base del creixement social d'un país, podrem assegurar que s'ha d'anar molt amb compte, perquè les retallades no destrueixin, de manera irreparable, el que s'ha assolit, en aquestes parcel·les, en els darrers 25 anys.
Que els temps que corren són durs i les seqüeles de la crisi que estem patint de manera brutal des de fa tres anys canviaran el panorama de les nostres vides i sobretot les dels nostres fills, és una realitat que tenim assumida i amb la qual haurem de conviure i adaptar-nos-hi.
Tot i que no hi ha cap dubte que el sistema públic de salut, tal com ha funcionat fins ara, és insostenible i requereix una revisió i reconversió per sobreviure (copagament, racionalització dels recursos i dels serveis...), vetllar per una sanitat pública de qualitat és una responsabilitat política que, davant d'aquesta catastròfica crisi, els nostres representants no poden obviar.
Dins d'aquesta evident necessitat de reconversió dels paràmetres individuals, socials i polítics és molt i molt perillós que salut i educació no rebin, de manera evident, una discriminació positiva en el repartiment dels recursos econòmics. Sense voler minimitzar la importància i transcendència econòmica i per al país d'àmbits com cultura, agricultura, territori, justícia o interior... i encara que això impliqui per a aquestes àrees una pèrdua de recursos encara més grossa, és imprescindible un tracte preferent en l'assignació de pressupostos als àmbits base de l'estat del benestar.
Fa cinc anys a una bona amiga li varen diagnosticar un tumor i la varen operar al cap de 15 dies del diagnòstic. Ara m'expliquen que el temps d'espera pel mateix cas rondaria els 50 dies. En vista d'aquest retrocés benvingudes siguin les cues que hàgim d'entomar, les pel·lícules que deixem de veure o les rehabilitacions de les façanes que quedin per fer si s'aposta per cuidar i mantenir les fites assolides i això implica que s'opera amb més rapidesa perquè es disposa de quiròfans i personal, que es fan les proves diagnòstiques amb més celeritat o que no es tanquen plantes d'hospitals per falta de recursos.
