No ens toqueu el més sagrat

Fins ara, els sots i les rases obertes enmig del carrer es tapaven provisionalment amb unes planxes metàl·liques. Així, persones i fins i tot vehicles podien continuar transitant, fos per la vorera o per la calçada. Són planxes insegures, relliscoses, antiestètiques i, a més, molt sorolloses. Però ho acceptàvem com a cosa imprescindible, gairebé entranyable. I la notícia és que Endesa, una de les autores de més rases ciutadanes de casa nostra, ha descobert en el mercat un nou model de planxa que supera amb escreix la nostra, la de sempre. Es dóna el cas que al mercat ja existia una planxa per tapar rases d'obres que en comptes de pesar 50 quilos en pesa 12. Que no són metàl·liques sinó de material plastificat. Que poden aguantar 500 quilos sense problema. Que es poden clavar a terra si cal. Que són de colors cridaners perquè els ciutadans no hi rellisquin. I molt més netes. I sobretot, gens sorolloses.

Què farem a Barcelona quan, de sobte, regni el silenci quan els vianants, bicicletes, gossos, motos, etc. hi passin per damunt i no es produeixi aquell terrabastall tan contundent com nostrat? I si resulta que un cop Endesa les col·loqui les altres empreses també en segueixen l'exemple? Espero, pel bé de la psicologia dels ciutadans, que no ens prenguin les planxes metàl·liques de cop. Ja tenim prou síndromes d'abstinència urbans.

És com la tanca ondulada metàl·lica horrorosa, d'aquelles que semblen d'uralita, que cobreix les obres de la Sagrada Família per la banda del carrer Mallorca. Ni se sap els anys que fa que hi és (bé, la deuen renovar cada dècada, suposo). Un element característic de la ciutat estalvia durant lustres i lustres en una cosa ben barata: construir una paret de maons provisional per donar una mica de dignitat al tancament. De fet, és el que fan moltes constructores. Milers de turistes ho veuen cada dia. I milers de barcelonins. S'imaginen que, de sobte, aquesta paret de la Sagrada Família en obres aparegués neta i polida? No, no ens ho podem imaginar. Ara, tenint en compte que ja sabem quan s'acabarà el temple (fa pocs dies ja hi han posat data, el 2026), millor que no ens toquin la tanca. Ara bé, si després de tantíssims anys acaben tenint aquest atac de polidesa, recomanem que la substitueixin de mica en mica. Una paret normaleta sorprendria tant els automobilistes que hi passen pel davant que podria provocar distraccions fatals. I això no ho volem, oi?