Els executors

En temps de crisi impla­ca­ble els bancs i cai­xes uti­lit­zen una mateixa llen­gua vehi­cu­lar ano­me­nada exe­cució hipo­tecària. Ja no par­len cap altre idi­oma i solen tenir sem­pre l'última paraula. El resul­tat, segons les dades que acaba de publi­car el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, és que durant el segon semes­tre de l'any la quan­ti­tat de des­no­na­ments sol·lici­tats ha pujat al con­junt de l'Estat espa­nyol a 16.464 casos, un rècord que repre­senta un aug­ment del 21,1% en relació amb el 2010. I a Cata­lu­nya, qua­tre de cada deu pro­ces­sos
d'exe­cució hipo­tecària aca­ben amb les famílies expul­sa­des de l'habi­tatge. Números freds que des­ta­ro­ten els balanços del sec­tor, dar­rere els quals s'hi tro­ben milers de dra­mes pro­ta­go­nit­zats per gent que en els anys de bonança va entrar a les sucur­sals per la porta grossa i ara és obli­gada a sor­tir-ne per la ratera amb una coça al cul. Però els exe­cu­tors han topat amb un obs­ta­cle impre­vist, un des­torb amb el qual ningú ja no comp­tava: la justícia. Es tracta de la pri­mera sentència judi­cial a les comar­ques giro­ni­nes, la segona a Cata­lu­nya i la ter­cera a l'Estat, però segur que no serà l'última. És de pre­veure que en vin­dran més, és pos­si­ble, és neces­sari. El magis­trat que l'ha dic­tada ha resolt que, en cas d'impa­ga­ment de la hipo­teca, el deute queda sal­dat amb el lliu­ra­ment de l'habi­tatge. Un mis­satge enco­rat­ja­dor per als que noten la corda al ganyot i hagin tin­gut la temp­tació d'emu­lar Bon­nie and Clyde, la pare­lla que es va fer popu­lar després del crac del 1929 i va ser immor­ta­lit­zada l'any 1967 en el film d'Athur Penn. “Vosal­tres sou lla­dres, oi?”, pre­gunta un per­so­natge a Clyde (inter­pre­tat per War­ren Beaty). “No, senyor”, con­testa ell, ofès, “nosal­tres bui­dem bancs”.