‘Catechesis artis', a Sant Feliu

El campanar de l'església de Sant Feliu, a Girona, en forma d'agulla, juntament amb la catedral, forma part del paisatge, de l'horitzó, de la ciutat. És una imatge d'identitat, de pertinença, més enllà de si és un temple de culte religiós. La fe aquí, agradi o no, és fins i tot traspassada per la meravella arquitectònica, edificada pedra a pedra, en la seva construcció. En tot cas, es combinen sàviament, en funció de fe i, en conseqüència, ús, que vagi per endavant que en té molts. Aquesta església, segons el decret de la congregació per al culte diví i la disciplina dels sagraments, ha estat embellida “de molt bon grat i amb el títol i dignitat” com a basílica menor amb el decret De titulo balilicae Minoris, concedit el 31 de maig passat pel papa Benet XVI, durant la festa de la Visitació de la Benaurada Verge Maria. En paraules més planeres: passa a ser una església de referència, en tots els sentits. Com passa amb els hospitals, més o menys, i salvant les distàncies. Perquè per als creients, aquest no deixa de ser un reconeixement que fa la Santa Seu, segons el bisbe Francesc Pardo, a tota la ciutat de Girona i a la seva gent. No és per a menys, si es té en compte aquest magnífic exemple del romànic-gòtic, que es va construir entre els segle XII i XIV, i que va ser declarat bé cultural d'interès nacional, el 1931. Però el pes històric de Sant Feliu és imponent, magnífic. Abans de la construcció de la catedral, ja es té constància com a seu episcopal amb testimonis del 817. Compta amb sis sarcòfags paleocristians del segle IV, i la capella de Sant Narcís, de l'arquitecte Ventura Rodríguez i amb pintures de Manuel Tramulles, contemporani de Goya, que va saber reflectir en les seves obres la vida de la burgesia, entre el barroc i el rococó. Què hauria de passar, doncs, a partir de diumenge, després de la solemne eucaristia que presidirà el cardenal Antonio Cañizares? No res espectacular, però la nova basílica incrementarà les seves activitats, per exemple amb l'ofici dels vespres. Però, al marge de ritus i laudes, un tour per una basílica sempre representa un viatge; per alguns iniciàtic, des del punt de vista de la passió per l'art; per un art despullat del missatge i, també, per un binomi entre fe i art. El bisbe, Francesc Pardo, no va deixar passar l'oportunitat ahir per destacar que el recorregut per un temple, com el de Sant Feliu, pot representar una immersió, una catequesi on l'art serveix per fer-nos un itinerari més enllà del propi art, que també, cap a rumbs que per aquest cronista poden ser inabastables. I què guanya Girona? Aquí els guanys són absoluts. El treball de restauració és un prova de la necessitat de la pervivència de l'art, i, el culte, i les seves activitats, en demostren la seva vigència per a molts fidels. En tot cas, Girona, segueix tenint, més enllà del dogma o la fe, un meravellós sky line, com es diu ara.