Tornar a ésser amics?
Segons que sembla, ERC i Rcat s'han fet amics. I tantes són l'estimació i benvolença
mútues que, amb vista al present, han fet una coalició electoral per al 20-N i, qui sap, amb vista al futur, potser faran una federació. Des de l'existència de Facebook, això de fer amics ha esdevingut un acte més propi de l'adolescència que de
la maduresa. Un es pot
fer amic d'algú que ni tan sols coneix o de qui, si el conegués, segur que no se'n faria. I amb un clic algú pot esborrar l'amic i enviar-lo als llimbs cibernètics sense entrar en el buit espiritual.
És obvi que ERC i Rcat mai abans havien estat amics. Justament, Rcat va néixer fruit de l'enemistat amb ERC. Era tant l'odi que es va optar per fer allò que més mal fa a un partit polític: escindir-se'n i crear-ne un de nou per, primer, fotre-li part de la militància i, segon, part de l'electorat. I així va ser, amb tanta mala llet que, gràcies a la maniobra, ERC va rebre un càstig i Rcat no va rebre cap premi (tret que la pena d'ERC fos el do esperat per Rcat en reconeixement del mèrit de propiciar-la).
Al cap d'un any de l'espectacle galdós viscut amb motiu de les passades eleccions al Parlment, l'esperit cristià d'ERC ha emergit i els fets comesos i les paraules dites per Rcat han quedat perdonades. O a l'inrevés; potser ha emergit l'esperit cristià d'Rcat i ERC ha rebut l'absolució per les seves faltes. El cas és que els enemics han fet amistat.
De la mateixa manera que presentats per separat ERC i Rcat no van obtenir més vots que quan eren una sola marca, res fa pensar que units obtinguin més vots que separats. Al contrari, si hi ha quelcom que l'elector no perdona són els estats d'ànim inestables i les reaccions poc equilibrades. Així, ERC potser s'assegurarà les poques desenes de milers de vots provinents d'Rcat arriscant-se a perdre les mateixes desenes de milers de vots o més fruit, paradoxalment, d'haver desorientat els electors fent una coalició de conveniència.
Tàcticament, l'amistat amb Rcat està per veure si beneficia o perjudica ERC amb vista al present 20-N, però em temo que, estratègicament, amb vista al futur, s'han assentat les bases per fabricar l'olla de grills més immensa que hagi existit mai en la política catalana moderna. Riem-nos de l'assemblearisme intern d'ERC si, en endavant, cal consensuar amb Rcat, una formació tan previsible i ben estructurada que, mentre s'estava fent, ja s'estava desfent.
