Opinió

Ull de peix

Dones

Aquestes tres lluitadores no han obtingut el Nobel perquè són dones, sinó perquè són coratjoses

El premi Nobel de la Pau a Ellen John­son Sir­leaf, Ley­mah Gbowee i Tawakkul Kar­man ha coin­ci­dit amb els fas­tos i fes­tes espa­nyols, que s'acos­ta­ven a l'esper­pent, per la boda de la duquessa d'Alba. El reve­ren­ci­a­lisme al poder, al diner i al lati­fundi obso­let ha estat pia­do­sa­ment silen­ciat per la majo­ria de mit­jans inter­na­ci­o­nals. No sé si m'explico: aques­tes tres llui­ta­do­res no han obtin­gut el Nobel perquè són dones, sinó perquè són corat­jo­ses, intel·ligents i han can­viat, per a bé, la vida dels altres.

Com tot­hom sap, el Nobel de la Pau no és un premi per a dones –com la recent­ment tras­pas­sada Wan­gari Maat­hai, de Kenya–, perquè sovint ha estat con­ce­dit a homes, però en canvi sí que és un premi per a Àfrica, que entre con­vul­si­ons, fam, revol­tes i afany inequívoc de lli­ber­tat ha dina­mi­tat totes les pre­vi­si­ons dels cauts cos­sos diplomàtics i els astuts ser­veis d'intel·ligència. Són dones magnífiques, capa­ces de posar en pràctica això de què s'omplen la boca els can­di­dats polítics: la igual­tat, la lli­ber­tat, la tolerància. La pau.

Som les dones més paci­fis­tes que els homes? I, si és així, és perquè biològica­ment som més con­ser­va­do­res per l'ins­tint pro­tec­tor repro­duc­tiu? A mi em sem­bla que les acti­tuds huma­nes són fruit de la història, és a dir, de la cul­tura. I que si un col·lec­tiu ha estat apar­tat sem­pre de les armes, no sen­tirà cap incli­nació per la violència. I, tan­ma­teix, tots conei­xem dones vio­len­tes, agres­si­ves i cris­pa­des i que en arri­bar al poder sor­pre­nen per la con­tundència de la seva política. A més, l'afany de pro­tecció mater­nal no té res a veure amb el con­ser­va­do­risme polític. Els his­to­ri­a­dors de l'Espa­nya recent ho con­sig­nen: en obte­nir el dret al vot, el 1933, durant la Segona República, un clam d'indig­nació va córrer per les files de les esquer­res: les dones són con­ser­va­do­res per natu­ra­lesa!, deien. O també: fan cas del que els diuen els cape­llans! El tri­omf elec­to­ral del Front Popu­lar va dei­xar, però, pocs dub­tes sobre l'afany de progrés i lli­ber­tat de bona part de les dones. Aques­tes magnífiques dones són, avui, l'espe­rança d'Àfrica. I està molt bé que un Nobel els doni la rellevància inter­na­ci­o­nal que merei­xen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.