Maduresa política
Una de les coses (una) que provoquen la desconfiança dels ciutadans respecte als polítics quan aquests guanyen eleccions i que demostra una manca de responsabilitat i maduresa dels nostres representants respecte a la ciutadania, és l'insà costum, generalitzat, que quan un càrrec electe pren possessió i comença a perfilar quin serà el seu recorregut estratègic per tirar endavant les promeses electorals, desmantella, sense miraments, i prescindint de les més que probables vàlues tècniques dels membres dels equips anteriors, l'staff de gestió que troba. Moltes i moltes vegades de manera gratuïta i per satisfer els propis del partit, hi col·loca persones que no sempre reuneixen les mínimes condicions necessàries per desenvolupar amb eficàcia el càrrec en qüestió.
¿Quantes vegades després d'un canvi de responsabilitat política en un ajuntament, una diputació, un consell comarcal o una conselleria ens fem creus de la mediocritat i manca de criteri del director general, la inoperància i desídia del tècnic estrenat o l'absència de discurs i estratègia d'un cap d'àrea?
Aquesta pràctica generalitzada diu molt poc a favor dels nostres representants. Desacredita tot exercici polític. És vox populi que davant d'un canvi es col·locarà els propis (tot i que la seva mediocritat sigui pública) per cobrir un deute pendent d'afiliació.
I mentrestant, aquells tècnics que, com a professionals experts i honrats, més enllà de la seva ideologia, treballen amb seriositat i saben el que porten entre mans, es miren aquest dispendi de recursos amb un més que justificat escepticisme.
¿Que encara pensem que no és possible votar qui vulguis, tenir la ideologia que et doni la gana i ser, a la vegada, un bon professional capaç de desenvolupar la teva tasca buscant el millor per a la teva institució? No fem riure.
Davant d'aquest mar desacreditat llegeixo amb satisfacció que a Barcelona, l'alcalde novell però veterà ciutadà i polític Xavier Trias ha mantingut alts càrrecs de l'administració municipal del govern socialista que havien demostrat la seva vàlua. Bé. Molt bé. Ja seria hora que aquest signe de maduresa s'encomanés i poguéssim confiar que, més enllà d'adscripcions o simpaties polítiques, prevaldrà l'eficàcia de les persones a l'hora d' executar les directrius guanyadores.
