Esbravar-se a Twitter

Abans que existís Twitter, l'única manera d'expressar que el 12 d'octubre no tenies res a celebrar era anar a una botifarrada o algun acte reivindicatiu contra el Día de la Hispanidad que organitzés la branca juvenil d'algun partit independentista. Lògicament, la convocatòria acabava sent testimonial. Però, gràcies a Twitter, avui es pot expressar en 140 caràcters a temps real des del mòbil o l'ordinador allò compartit amb milers de persones amb una facilitat enorme. Les xarxes socials aporten visibilitat a moviments i reivindicacions ciutadanes silenciades. A Twitter, la visibilitat es mesura, en bona part i més enllà de les piulades que facin els usuaris que puguis seguir directament, a través de les etiquetes que són trending topic. Apareixen amb el coixinet davant i, sense espais, contenen unes sigles, paraules o frase. Ahir, milers de catalans, mentre desfilaven els militars, van aconseguir que #resacelebrar figurés entre les principals tendències mundials.

Dimarts, l'article que la directora de TV3, Mònica Terribas, va publicar en diversos diaris –menys La Vanguardia– en què defensava la televisió i ràdio públiques catalanes va ser àmpliament comentat a Twitter. No hi va haver una etiqueta concreta, però durant hores es van piular missatges de suport enfront de l'ofensiva de les empreses privades i d'algun interès polític ocult. Un article en premsa o l'emissió de ràdio i televisió fan que Twitter esdevingui una gran conversa ciutadana. Una prova n'és El convidat de TV3 o Salvados, a La Sexta. Allò que comentaries al sofà de casa ho expresses a Twitter de manera que la conversa es globalitza. Quim Monzó i Miquel Calçada van guanyar centenars de seguidors a Twitter després de sortir a El convidat. I Jordi Évole aconsegueix que Rubalcaba li doni una entrevista –Rajoy encara s'ho rumia– per la pressió de milers d'usuaris que ho demanaven.

Un dels riscos d'això és l'esbravada. Quants joves creixeran pensant-se que amb una piulada ja n'hi ha prou per canviar les coses?