FIB contra PIB

La Feli­ci­tat Inte­rior Bruta de casa nos­tra deu estar pit­jor que el Pro­ducte Inte­rior Brut, que ja és dir molt. Es veu que això de la FIB exis­teix, encara que sigui en un petit regne de l'Himàlaia que es diu Bhu­tan i on fa un temps van deci­dir per decret que la riquesa no es mesu­ra­ria amb diners sinó segons el nivell de feli­ci­tat. O sigui que “pas­sen” del PIB a la FIB. No és que es tracti de seguir al peu de la lle­tra l'exem­ple de Bhu­tan ja que aquí, de monar­quia, ens en sobra, i allà els falta posar-se al dia. Però pot­ser no esta­ria mala­ment, tal i com estan les coses, començar a plan­te­jar-se seri­o­sa­ment si no ens convé començar a mesu­rar la nos­tra riquesa segons el grau de feli­ci­tat i no tant segons el que tenim -o dei­xem de tenir- al banc. El pano­rama no per­met massa ale­gries. I és que dar­re­ra­ment costa no tan­car la ràdio de bon matí, can­viar de cadena a l'hora dels infor­ma­tius o girar la plana del diari per evi­tar angoi­xar-se pen­sant que el món s'acaba. Perquè això és el que sem­bla quan ens des­per­ten amb un reguit­zell inter­mi­na­ble de notícies d'aque­lles que dei­xen el cos a punt per tor­nar al llit i no aixe­car-se fins d'aquí com a mínim dos a tres anys, que és quan diuen que pot­ser hau­rem començat a sor­tir del forat on hem cai­gut. Una cosa és allò que sem­pre s'ha dit que les bones notícies no són notícia i una altra ben dife­rent recrear-se en el der­ro­tisme total, com passa actu­al­ment. Evi­dent­ment que els mit­jans de comu­ni­cació no són els res­pon­sa­bles de les misèries que ens envol­ten però sí que tenen la seva part de res­pon­sa­bi­li­tat social, prin­ci­pal­ment els mit­jans públics. Però ja seria hora que tant aquests com els pri­vats refle­xi­o­nes­sin més sobre l'impacte dels mis­sat­ges que llan­cen cada dia i sobre com aquests mis­sat­ges poden afec­tar el dia a dia dels oients, espec­ta­dors, lec­tors... No ajuda gens a començar el dia amb bon peu quan veiem que l'empresa del cos­tat de casa ha de reduir plan­ti­lla, que la bibli­o­teca d'Anglès no pot obrir perquè no hi ha diners per man­te­nir-la, que segres­ten una veïna de Pala­fru­gell que havia anat a aju­dar als més neces­si­tats, que han robat al comerç de Girona on anem a com­prar... Tot ple­gat segur que pro­voca que el nos­tra índex de Feli­ci­tat Inte­rior Bruta esti­gui per terra. Però amb una mica més de res­pon­sa­bi­li­tat, con­fiança i esforç pot­ser el podem recu­pe­rar fins i tot abans que el PIB.