Disciplina anglesa a Barcelona

Quan rebem crítiques d'un mitjà periodístic internacional sovint les considerem més (en positiu o en negatiu) que si les fa un d'espanyol o català. El cas d'Anglaterra és un clàssic. No vol dir que, per exemple, les consideracions de The Financial Times sobre Catalunya s'hagin de menystenir, sinó al contrari, que s'han de situar en el seu context i, sobretot, no magnificar-les. Molt més encara quan, en tractar-se de mitjans de comunicació anglesos, és usual que, per una qüestió de populisme inherent, magnifiquin les faltes alienes i tinguin tendència a minimitzar-ne les pròpies.

Ara mateix, un diari seriós com The Times, ha decidit dedicar un reportatge força gran a Barcelona (dijous, 6 d'octubre). Defineix la nostra ciutat com un paradís per a turistes i lladres. Bé, no ho negarem pas: hi ha molts turistes i hi ha molts lladres que roben els turistes. També, amb una certa ironia anglesa, hi afegeixen que, si no et roben pel carrer, t'acaben robant a bars i restaurants, a causa dels preus abusius que s'hi imposen. També tenen raó, segurament. Però el fons de la qüestió, un cop admesa la falta –no pas gaire diferent, tanmateix, del que passa a casa seva, a Londres, o a París, a Nova York, a Madrid, a Roma, etc., és a dir, a una gran ciutat– és el rerefons com neocolonial que tenen aquests articles. Ja sé que el mot és fort, però és per entendre'ns. Ells voldrien venir al sud –i Barcelona és Espanya i el sud– i trobar-se que tothom perd el cul per ells, poden fer el que volen, poden follar-se qui desitgen, tot és baratíssim i, a més, no cauen en cap responsabilitat. És a dir, la bicoca colonial.

Els anglesos mai no fan autocrítica –i, si la fan, és lleugera en proporció–, ni tan sols en els casos més brutals –en què hi ha fins i tot morts–, com ara l'acció vandàlica dels hooligans. I ara The Times fa un reportatge sobre Barcelona i no explica, per exemple, l'espectacle dantesc dels ramats de mestresses de casa angleses que vénen a celebrar comiats de soltera a la ciutat, aprofitant vols de baix cost, i que passen borratxes des que arriben (divendres al vespre) fins que se'n van (dissabte de matinada).

No es tracta de negar els problemes que la hiperactivitat turística provoca a la ciutat, que no els nego. Però sí que sorprèn i molesta el to vell i ranci, conservador, carca fins al moll dels ossos, immobilista, que encara utilitzen per parlar de nosaltres en alguns països europeus.