Opinió

viure sense tu

Estiu tot l'any

Mai com aquest any tenim
la sensació,
a l'octubre,
que falta poc per
a les vacances

Fites mete­o­rològiques com les d'aquell fred del 56 que va matar les oli­ve­res que­den en el record. Jo de fet no havia ni nas­cut. M'ho expli­cava el pare, és clar, que aquell any el trull no va bran­dar. Ona­des suc­ces­si­ves de fred, amb catorze dies sota zero el febrer del 1956 i la tem­pe­ra­tura mínima -6,5º el dia 11. Són dades del meu poble a Vila-seca (Tar­ra­gonès), però també hi va haver regis­tres sem­blants arreu del país. Tem­pe­ra­tu­res que que­den gra­va­des en tota una gene­ració, i són expli­ca­des a les gene­ra­ci­ons suc­ces­si­ves. Que mori una oli­vera, que és un arbre de nis­saga mil·lenària, és tot un drama de la natura, i impres­si­ona qual­se­vol. Ara en canvi el que es porta és la calor, i jo podré expli­car als meus fills, que tot i que ja han nas­cut pot­ser no en seran cons­ci­ents, que el 2011 va ser la pri­mera vegada que l'estiu va durar tot l'any. El lema manta vega­des escrit a qual­se­vol nucli de costa; el somni del boti­guer de sou­ve­nirs, after­sun i mata­las­sos infla­bles; el desig impos­si­ble per al lli­gon de platja, ha esde­vin­gut real: ja tenim estiu tot l'any. D'acord, no és el pri­mer cop que anem a les para­des de cas­ta­nyes i moni­a­tos en màniga curta, ni que allar­guem l'ope­ració biquini uns mesos més, però sí que impres­si­ona un foc fores­tal al Pallars a aques­tes altu­res de calen­dari.

I mai com aquest any hem tin­gut la sen­sació, a l'arri­bar a la feina, que ja falta poc per a les vacan­ces d'agost. Als apa­ra­dors els abrics, bufan­des i gor­res for­cen el con­trast tèrmic. I ens pen­sem que Cata­lu­nya és Cuba, i no només pel model de salut, i l'eco­no­mia de guerra, sinó també per aquesta calor que no té atu­ra­dor.O que som Califòrnia i el bon temps ens rega­larà dues colli­tes, com a des­greuge del fred del 56.

Som­niem com aquells cata­lans que per­se­guien l'ideal d'una soci­e­tat justa, els de la novel·la de ciència-ficció escrita el 1927 per Ono­fre Parès: L'illa del gran expe­ri­ment. Els cata­lans del segle XXI vivim una situ­ació insòlita. Men­tre encara seguim aspi­rant a una soci­e­tat més justa, la mete­o­ro­lo­gia ens fa viure situ­a­ci­ons de ficció. Ens anima a cons­truir l'impos­si­ble. A tenir un temps a mida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.