Mileuristes sense fronteres
Tal com van les coses, és indignant llegir els sous i blindatges dels alts directius d'algunes caixes d'estalvis peninsulars, entitats on s'expressa una gestió més que fallida però es premien els culpables de la desfeta amb xifres multimilionàries, mentre que altres entitats bancàries i el mateix Estat han de córrer a apuntalar l'edifici malmès, tot a compte del ciutadà que manté algun estalvi o del treballador que paga els impostos.
Quan alguns tenen la fortuna de poder-se estrènyer el cinturó –molts ja no tenen ni aquesta possibilitat–, uns privilegiats es jubilen amb una maleta farcida de bitllets dels grossos i encara afirmen que la seva gestió ha estat d'acord amb la més escrupolosa legalitat.
D'altra banda, s'ha posat de moda cantar les excel·lències dels nostres polítics de primer nivell, gent sacrificada al servei de la cosa pública. Fa uns mesos es feren unes importants reduccions de sou i ara fins renuncien a la paga de Nadal o a altres pagues posteriors. Fins hi ha qui ha dit que controlarà amb cura l'ús de la targeta Visa d'Or i les despeses de representació i que anirà amb taxi abans d'utilitzar el cotxe oficial. Un exemple lloable, tot i que poc es parla de quin és l'actual import del sou i quines són les prestacions complementàries. Els deu mil euros mensuals (segur que són bruts) és una quantitat que es repeteix força vegades en les nòmines.
La congelació de pensions, la rebaixa de sous a funcionaris, les contractacions sota mínims... tot un reguitzell de mesures per contenir la despesa han de ser acceptades com a mal menor, en una societat en què dos i dos han deixat de ser quatre. Pinten bastos i tot indica que aniran caient sobre els mateixos de sempre. El present és gris i el futur es presenta negre.
Cada dia són més els que han de viure la cultura del mileurisme però està fora de lloc que encara hagin d'agrair que uns privilegiats renunciïn a la xocolata del lloro.
Ara, els mileuristes sense fronteres hauran de convocar una jornada solidària per aplaudir amb ganes els alts directius, els polítics de primera i els gerents de la cosa pública que marquen el camí a seguir a les generacions futures.
