Corredor mediterrani

És ine­vi­ta­ble par­lar avui del cor­re­dor medi­ter­rani. Dubto que sigui gaire habi­tual la passió gene­rada al vol­tant d'una decisió que hau­ria de ser més tècnica que una altra cosa, però també és cert –i aquest cas ens ho demos­tra– que la política ter­ri­to­rial –com l'econòmica, o la que sigui– no és neu­tral, i que té molt d'això, de política. En tot cas, païda l'eufòria ini­cial –que ja està bé– cal no badar. I és que el paper –el pro­jecte– ho aguanta tot, però ara ve la feina de veri­tat. Per poder treure tot el suc al cor­re­dor, cal que resol­guem bé i a temps coses com ara la con­nexió amb el port de Tar­ra­gona, i la con­nexió de les acti­vi­tats –dels polígons, vaja– del Camp de Tar­ra­gona. I des­en­ca­llar les acti­vi­tats logísti­ques que els donin suport, començant pel CIM del Camp –ja en marxa– i pel Logis Penedès.

El Camp de Tar­ra­gona està en una bona situ­ació per treure un bon par­tit del cor­re­dor. I dis­posa –i això és una bona notícia– d'ins­tru­ments per tre­ba­llar en aquesta direcció: el pla­ne­ja­ment ter­ri­to­rial, el pla direc­tor urbanístic de l'àrea cen­tral, el pla de mobi­li­tat... Con­tra algu­nes tendències molt soro­llo­ses, es demos­tra l'encert de pla­ni­fi­car i de tre­ba­llar a l'avançada. És clar que ara hem de fer que no ens passi com amb l'eix trans­ver­sal de Cata­lu­nya, que es va dibui­xar al pla gene­ral d'obres públi­ques del 1935... i es va aca­bar el 1997.