El timbal
Raticidi
Veient les crues imatges del linxament de Gaddafi no pots evitar pensar que ningú hauria de morir d'aquesta manera. No cal dir que tampoc hauria de morir ningú fregit a la cadira elèctrica o convulsionant-se a la cambra de gas i això passa al nostre món, a l'occident civilitzat i democràtic, però (i mai millor dit) matem-ho aquí. En el fons és un problema de línies vermelles. Creuar-les és exposar-se a conseqüències que escapen al control de la raó. I Gaddafi... no és que segrestés la prosperitat d'un país, convertint-lo en la finca familiar; no és que visqués a cos de rei mentre la població sobrevivia i prou; és que, a més, va menysprear profundament la gent, va convertir-los en rates del seu món esperpèntic i va pensar que podia esclafar-los i robar-los la vida per la cara.