Jutges amb sentit de l'humor

Aquesta locució llatina és molt important en l'àmbit de la justícia ja que traspassa la simple persecució dels fets provats, de les evidències. És una locució que vol dir “intenció de fer mal”. I la intenció, com es pot deduir, és una cosa opinable. Per tant, entrem en un dels supòsits en què la justícia es torna més humana. Ja que és quan s'arrisca a interpretar, amb la possibilitat d'equivocar-se. El jutge té l'obligació d'interpretar, de ser tan creatiu com tingui de marge. Si no, ens trobem que sovint actua d'una manera que sembla fer caure els ciutadans en la indefensió. Ja hem comentat a bastament, sense anar més lluny, la nul·la rebel·lió a aplicar penes absurdes com ara l'allunyament a maltractadors que acaben matant o ferint greument. Els jutges diuen que ells no fan la llei, que només l'apliquen. És una actitud passiva i fins i tot cínica. Podrien protestar i molt. I no ho fan.

Ara bé, passant a fets molt menys luctuosos o preocupants, aquests dies a Barcelona s'ha donat un cas en què, independentment que s'estigui d'acord o no amb el personatge, no deixem de veure-hi una injustícia. En un acte judicial, el titular del jutjat d'instrucció número 14 de la Ciutat Comtal ha acordat arxivar la denúncia presentada per Alberto Fernández Díaz als Mossos d'Esquadra a causa de la inserció anònima en la premsa, el passat Onze de Setembre, d'una falsa notícia sobre la seva mort. El jutge considera que els fets denunciats no constitueixen infracció penal “de cap mena” i, per tant, ordena arxivar les actuacions relacionades amb el cas. A veure: si això ha passat, és a dir, no es tracta de cap al·lucinació col·lectiva, és obvi que ha de merèixer algun tipus de consideració. Tractant-ho així, el jutge ho ve a trobar una mena de broma de mal gust i poca cosa més. I que no el vinguin a emprenyar amb punyetes, que té molta feina. Evidentment, en discrepem profundament, repetim, des de la profunda discrepància, també amb la figura de Fernández Díaz. En aquesta broma hi ha animus dolendi, hi ha intenció de fer mal? És obvi que sí.

Si el senyor jutge ordena tancar aquest cas sense fer-hi res, sense ni tan sols fer-hi unes quantes consideracions mel·líflues d'ordre moral a què tan afeccionats són molts dels seus col·legues, indirectament està donant carta blanca a tota mena d'imbècils perquè facin el mateix. I ja en tenim prou, d'imbècils, i de perdre el temps amb imbecil·litats, senyor jutge.