Jutges amb sentit de l'humor

Aquesta locució lla­tina és molt impor­tant en l'àmbit de la justícia ja que tras­passa la sim­ple per­se­cució dels fets pro­vats, de les evidències. És una locució que vol dir “intenció de fer mal”. I la intenció, com es pot deduir, és una cosa opi­na­ble. Per tant, entrem en un dels supòsits en què la justícia es torna més humana. Ja que és quan s'arrisca a inter­pre­tar, amb la pos­si­bi­li­tat d'equi­vo­car-se. El jutge té l'obli­gació d'inter­pre­tar, de ser tan cre­a­tiu com tin­gui de marge. Si no, ens tro­bem que sovint actua d'una manera que sem­bla fer caure els ciu­ta­dans en la inde­fensió. Ja hem comen­tat a bas­ta­ment, sense anar més lluny, la nul·la rebel·lió a apli­car penes absur­des com ara l'allu­nya­ment a mal­trac­ta­dors que aca­ben matant o ferint greu­ment. Els jut­ges diuen que ells no fan la llei, que només l'apli­quen. És una acti­tud pas­siva i fins i tot cínica. Podrien pro­tes­tar i molt. I no ho fan.

Ara bé, pas­sant a fets molt menys luc­tu­o­sos o pre­o­cu­pants, aquests dies a Bar­ce­lona s'ha donat un cas en què, inde­pen­dent­ment que s'esti­gui d'acord o no amb el per­so­natge, no dei­xem de veure-hi una injustícia. En un acte judi­cial, el titu­lar del jut­jat d'ins­trucció número 14 de la Ciu­tat Com­tal ha acor­dat arxi­var la denúncia pre­sen­tada per Alberto Fernández Díaz als Mos­sos d'Esqua­dra a causa de la inserció anònima en la premsa, el pas­sat Onze de Setem­bre, d'una falsa notícia sobre la seva mort. El jutge con­si­dera que els fets denun­ci­ats no cons­ti­tu­ei­xen infracció penal “de cap mena” i, per tant, ordena arxi­var les actu­a­ci­ons rela­ci­o­na­des amb el cas. A veure: si això ha pas­sat, és a dir, no es tracta de cap al·luci­nació col·lec­tiva, és obvi que ha de merèixer algun tipus de con­si­de­ració. Trac­tant-ho així, el jutge ho ve a tro­bar una mena de broma de mal gust i poca cosa més. I que no el vin­guin a empre­nyar amb punye­tes, que té molta feina. Evi­dent­ment, en dis­cre­pem pro­fun­da­ment, repe­tim, des de la pro­funda dis­crepància, també amb la figura de Fernández Díaz. En aquesta broma hi ha ani­mus dolendi, hi ha intenció de fer mal? És obvi que sí.

Si el senyor jutge ordena tan­car aquest cas sense fer-hi res, sense ni tan sols fer-hi unes quan­tes con­si­de­ra­ci­ons mel·líflues d'ordre moral a què tan afec­ci­o­nats són molts dels seus col·legues, indi­rec­ta­ment està donant carta blanca a tota mena d'imbècils perquè facin el mateix. I ja en tenim prou, d'imbècils, i de per­dre el temps amb imbe­cil·litats, senyor jutge.