Tenim vocació comarcal

Hi vam néixer i en les intencions no hem perdut mai la vocació comarcal. Per als que no són de les comarques gironines deixeu-me explicar que el primer número que va sortir d'El Punt (així és com es deia en els seus inicis) va aparèixer al quiosc amb tres edicions, Gironès-Selva, Alt i Baix Empordà i Garrotxa-Ripollès i Cerdanya. Només van durar un parell de dies ja que no teníem infraestructura per a una empresa tan complicada. Recordo que el total de la plantilla de treballadors de redacció no passàvem de vint-i-cinc. Al llarg dels anys es va anar mantenint el comarcalisme i fins i tot us diré que ben poc temps abans de la crisi encara s'estava planificant un diari amb més de deu edicions. Però no n'hi prou amb bona voluntat i sobretot la manca de publicitat ens ha portat a les dues edicions actuals. Entenc, perfectament, la queixa de Josep Miralles, de Vila-seca, que amb molta duresa, però amb tota la sinceritat del món, em diu que “si els lectors del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre no mereixem el vostre interès, potser El Punt Avui tampoc ha de merèixer el nostre”. Josep, deixa'm ser sincer i dir-te que ens sentim tan comarcals que no solament ens interessen les informacions del Principat sinó també les de tots els Països Catalans. Tant de bo que canviessin les circumstàncies i poguéssim recuperar totes les edicions que teníem programades. He comentat el tema amb la direcció del diari i em confirmen la meva opinió. Procurem, fins i tot, que les notícies que obren plana siguin dels diferents indrets que cobrim, em diuen. I, posats a ser optimistes, podem dir que moltes informacions que abans només es podien llegir en l'edició corresponent ara són a l'abast dels nostres lectors de la resta de Catalunya. El Punt Avui té periodistes pràcticament arreu del nostre país i procurem que no s'escapin les principals informacions de casa nostra. Amb tot, va bé que ens aneu estimulant. Com a mínim si no podem oferir molta quantitat almenys cal que donem qualitat. Dit amb tota claredat, no hi ha cap racó dels Països Catalans que no mereixi el nostre interès. Ara només cal que ho demostrem.

Israel i Palestina

Miquel Simon, de Girona, m'envia un correu sobre les informacions que dóna el diari referents als dos països en conflicte, Israel i Palestina. Em fa una descripció detallada de la nostra corresponsal, que signa Jana Beris. Cal dir, d'entrada, que els nostres corresponsals no treballen per a nosaltres en exclusiva, tant de bo fos així. Per tant, són periodistes que fan altres feines dins de la professió i, personalment, cadascú té la seva visió política particular. Fins aquí crec que hi estaríem d'acord. Sí que és cert que aquesta periodista –prometo fer les comprovacions pertinents– és directora del Semanario hebreo i escriu habitualment per a l'Organització Sionista Mundial Hagashama; caldrà tenir-ho en compte, tot i que sempre s'ha de suposar l'intent d'objectivitat, que tots sabem que és molt difícil. En parlem amb la direcció, que agraeix les informacions de Miquel Simon i promet fer-ne un seguiment exhaustiu. Amb tot, hem de dir que les notícies sobre ambdós països no venen exclusivament d'aquesta periodista, sinó que el diari té altres fonts d'informació, que són treballades pels redactors de la secció Europa-Món i, per tant, crec que això pot afavorir l'objectivitat. Deixem el tema obert i hi aprofundirem.

I un tercer tema per acabar

L'amic Mines, d'ERC de Girona, em troba pel carrer i em tira la cavalleria per sobre. Està enfadat i els que el coneixem valorem molt la seva fidelitat a les idees i la seva diria santa indignació quan considera que alguna no s'ha fet bé. En la informació que va aparèixer a El Punt Avui de les comarques gironines es parlava de l'ofrena floral que es va dedicar a Lluís Companys. Es deia que l'Ajuntament l'havia feta unitària i s'informava que el PSC, tot seguit, hi havia anat també pel seu compte. I no es va informar que una estona abans ERC, com ha fet tota la vida, va oferir el seu homenatge particular. I això que al peu del bust de Companys hi havia l'ofrena floral que hi havia deixat ERC, em diu Lluís Corominas. Puc assegurar que no hi va haver mala intenció, ho he comprovat, sinó una informació mal feta. Gràcies, Lluís, per dir-ho. Vigilarem.