LA COLUMNA
L'estirabot de Gregorio
un terreny pantanós
En temps del comte-duc d'Olivares es produí la insurrecció de Portugal, la qual conduiria a la seva independència d'Espanya l'any 1640. Aquest mateix any esclatà la revolta catalana, però aquesta va ser esclafada dotze anys després. Gairebé quatre segles més tard i en un congrés nacional d'advocats celebrat a Cadis, el senyor Peces-Barba, conegut com un dels pares de la Constitució de 1978, es va destapar tot preguntant-se si a Espanya no li hauria anat millor retenint Portugal i desfent-se de Catalunya.
Amb tot, malgrat dubtar que els catalans hagin estat un bon negoci per a Espanya, també va donar a entendre que no estaria disposat a admetre la seva independència. El tranquil·litza pensar que ara no caldria bombardejar Catalunya perquè, al seu parer, Europa no admetria la secessió. Només per aquest motiu. ¿Val a deduir, doncs, que en cas contrari per a ell sí que seria lícit l'ús de les armes?
Gregorio Peces-Barba ha trepitjat un terreny pantanós que no l'engolirà simplement perquè els catalans som mansois, tant com potser no ho serien el portuguesos que enyora. Per ventura el Parlament català reprovarà les seves paraules, reproduint el que s'ha fet als d'Andalusia i Extremadura respecte de les manifestacions de Duran Lleida? Mentre escric aquest article no se'n té notícia. Quan surti publicat, ja s'haurà vist si sí o si no.
Polítics, periodistes de diversos mitjans de comunicació, xarxes socials, tot ha bullit arran de l'estirabot del socialista Peces-Barba, president del Congrés de Diputats entre 1982 i el 1986. Un dels comentaris més generals s'ha referit al fet que, volent-ho o no, Peces-Barba ha deixat clar que Catalunya és un país subjugat, que en realitat no és Espanya.
Tampoc no es té notícia que públicament se li hagi dit que potser sí que a Espanya li hauria anat millor amb Portugal i sense Catalunya però que el que és segur és que a Catalunya li hauria anat millor estant sola. Tal vegada algú li ho ha dit a cau d'orella.
