Qui són?

Si algú els expliqués que un amic o familiar ha començat a relacionar-se amb un grup de persones que es reuneixen periòdicament per llegir textos de manera comunitària, unes lectures plenes de reflexions vitals i espirituals on es defensen, entre moltes altres coses, la diferència de funcions i capacitats entre homes i dones per justificar un tracte de submissió, probablement els semblaria malament. Si a més a més sabessin que a aquest amic o familiar se li demana que no comparteixi el contingut del que allà s'explica ni els dubtes que se li plantegin amb persones que no pensin el mateix ni amb ningú de fora d'aquesta comunitat, es començarien a preocupar. Si posteriorment li raonessin que la proposta d'anar a viure amb els membres d'aquesta comunitat respon a una voluntat d'acolliment, d'integració generosa i dedicació a l'objectiu d'aquesta, la seva preocupació aniria en augment. Quan s'assabentessin que una de les premisses que es predica en la jeràrquica d'aquesta comunitat és que, quan es tracta de complir amb la voluntat de Déu, a la família no se l'ha de tenir en compte ni demanar-li consell, la camisa no els tocaria a l'esquena. Si els expliquessin que una de les funcions del “director” de la casa on viu el seu amic o familiar és llegir “amb afecte, les cartes que rebi”, demanarien el telèfon de la policia. Si a més a més algú els digués que “ per mortificar i sotmetre el cos, d'acord amb el que dirigeix la seva ànima (Quina por!) els membres practicaran fidelment el pietós costum de portar cada dia, almenys durant dues hores, un petit silici i una vegada a la setmana dormiran a terra”, se'n faran creus que, a hores d'ara, no estiguin tots a la garjola. Si, entre moltes altres coses, coneguessin que, en cas de defalliment emocional, els seus membres han de recórrer als metges de la pròpia comunitat i que l'estret vincle de fraternitat que els uneix a tots no té, ni ha de tenir, cap manifestació en la vida social i, per tant, quedarà amagada a ulls d'estranys, sabrien, de totes totes, que aquesta secta és molt perillosa. Si finalment sabessin que la voluntat d'apostolat que propugnen s'ha de fer en tots els àmbits de la jerarquia social fent servir, si cal, recursos de l'Estat, se sentirien desvalguts i desprotegits.

Però no pateixin. Poden estar tots tranquils. Només són membres de l'Opus!