Opinió

Apunts

Troia

Poc després que Grècia ingressés a la Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea, alguns comis­sa­ris expli­ca­ven aquest acu­dit malèvol: “Després de donar la mà a un grec, compta't els dits.” Molt aviat, de manera justa o injusta, els grecs havien adqui­rit fama de gent poc digna de con­fiança.

Alguns fets recents sem­blen donar la raó a aquesta mala imatge. El govern va fal­si­fi­car les estadísti­ques perquè la dracma ingressés a l'euro i per acon­se­guir uns préstecs que ara són al dar­rere de tots els pro­ble­mes.

Angela Merkel, amb Nico­las Sarkozy ves­tit de cobra­dor del frac i la resta de socis euro­peus badant, va impo­sar un pla que ha de ser­vir per treure Grècia del pou. A canvi, els grecs hau­rien de fer molts més sacri­fi­cis. El pri­mer minis­tre, Ior­gos Papan­dreu, es va treure un referèndum del bar­ret de les ria­lles i va orga­nit­zar la guerra de Troia a les bor­ses i a Europa, Grècia inclosa. Tot­hom, és clar, li va retreure el seu des­a­graïment. A sobre que li per­do­nem la mei­tat del deute inco­bra­ble a canvi d'un sacri­fici de res, ara vol pre­gun­tar a les vícti­mes pro­pi­ciatòries a veure què n'opi­nen!

La Unió Euro­pea està mal plan­te­jada. Si els països endeu­tats i amb l'eco­no­mia inter­vin­guda en diver­sos graus (com Irlanda, Por­tu­gal i Grècia, però també l'Estat espa­nyol) ja no són sobi­rans, que es digui ober­ta­ment i dei­xem-nos de romanços.

Per cert: ja saben que el que importa d'un deute no és tant el seu volum com la capa­ci­tat de pagar-ho. I Grècia no pot pagar de cap de les mane­res. Que els n'han per­do­nat la mei­tat? Però home, si no en poden pagar ni el cinc per cent...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.