Cornuts i expropiats

Un dels efectes col·laterals de la crisi és el cas que expliquem avui dels diners que Generalitat i Estat deuen per les expropiacions realitzades en grans infraestructures, com el TAV, l'eix transversal i la fallida ampliació de l'N-II. En total, es deuen uns quinze milions d'euros, de manera majoritària a pagesos. Tothom pot entendre, a hores d'ara, que les caixes públiques són buides de diners i que hi poden haver, per tant, retards en el pagament. El que ja costa més d'entendre és que aquests retards es perllonguin en el temps i que, al damunt, siguin el producte d'una actuació que, als particulars afectats, els ha vingut imposada. I és que, si ja costa prou assumir perdre per la força uns terrenys propis, el que ja és intolerable és que qui te'ls hagi pres i ocupat, a sobre no te'ls pagui en un termini raonable. Deu ser que algú es pensa que la pagesia d'aquest país ho pot aguantar tot. Fins i tot, la mala gestió de polítics i banquers, que ens ha dut a aquesta interminable crisi.