Valors, l'ADN d'un país
Hi ha una constel·lació d'elements que configuren la identitat d'un país, la seva singularitat en el conjunt del planeta. Compta, naturalment, la seva gent, el valor fonamental d'un país. També és essencial la història, que és la base per comprendre el seu present; el territori, amb la pluralitat de formes de vida i de treball; el patrimoni natural i la diversitat de terres; la llengua, element vertebrador i capital intangible que, com diria Raimon Panikkar, no solament és un instrument, sinó un univers, una expressió del mode d'ésser, del geni del país.
Hi ha, però, un element que no és irrellevant en la comprensió d'aquesta identitat: els horitzons de referència, allò que aspira a ésser aquell poble. I els horitzons de referència col·lectiu són els valors. Són entitats que no es posseeixen, però que dibuixen un punt d'arribada, una voluntat d'ésser. Sense aquesta voluntat d'ésser no hi ha nació.
Els valors personals són els horitzons de referència de cada ciutadà. En societats plurals, la diversitat axiològica dels ciutadans és immensa. Això és un signe de riquesa i una expressió de la llibertat de creences, de pensament i d'expressió que hi ha en ella. Benaurada sigui! Amb tot, un país democràtic que aspira a viure amb maduresa la democràcia i a transmetre els valors inherents a la vida democràtica a les generacions futures no pot ser indiferent als valors, ni neutre axiològicament. El valor de l'equitat, de la llibertat, de la solidaritat, de la integritat i del diàleg, de la tolerància i de la participació, són consubstancials en un país d'aquesta naturalesa. Potenciar-los, desenvolupar-los, comunicar-los i afavorir aquelles institucions i comunitats que els defensen i els promocionen és treballar a favor de la societat oberta. Cal recordar que, també a casa nostra, hi ha grupuscles i minories gens irrellevants políticament que no solament no defensen aquests valors, sinó que els ignoren o vulneren.
Es fa difícil comunicar valors, perquè sempre es pot imputar al transmissor que no és del tot coherent amb allò que comunica. Això fa incòmoda i neguitosa la comunicació, perquè la transmissió exigeix coherència per ser efectiva i tenir força moral, però esperar una coherència absoluta pot arribar a ser un gran pretext per no fer res i deixar els valors en terra de ningú.
És una bona notícia que el Govern desenvolupi un pla nacional de valors i que integri en ell professionals independents de diferents disciplines i procedències ideològiques per explorar quins valors cal potenciar a casa nostra en el futur per poder mantenir el nivell de vida que tenim i, si pot ser, per fer un salt qualitatiu cap endavant.
La crisi que patim no és solament econòmica. És una crisi de model de societat, una desfeta del paradigma que fins ara ha regulat la vida social, sanitària, educativa i econòmica. Les esquerdes de l'antic model són manifestes arreu i cal tenir l'audàcia per pensar cap a on cal anar i sobretot què podem aprendre de la crisi que estem patint. Hi ha en joc l'estat del benestar, el futur dels nostres fills i néts. Tot indica que cal pensar un nou mode de producció i de consum, un nou estil de relació amb la naturalesa, una nova manera de comprendre la relació entre privat i públic, un nou model d'educació i de treball. El pla és una ocasió perquè experts de diferents branques subratllem els valors que cal potenciar en aquest moment de profunda transformació de la societat catalana i europea.
La capacitat de lideratge, l'emprenedoria, la cultura de l'esforç, l'autoestima col·lectiva són valors prioritaris. Ens cal potenciar-los en tots els nivells, perquè ens hi juguem el futur. El futur és el fruit de les decisions del present i per construir-lo, amb encert, cal audàcia i amplitud de mires.
