Per voluntat

Un amic diu al Face­book: “Quin oi que em fa veure els llums de Nadal ja ence­sos.”. Llums al car­rer Beet­ho­ven de Bar­ce­lona, ence­ses des de les 5 de la tarda, diuen que pro­vant-les. Segur que els qui han tin­gut la pen­sada ho jus­ti­fi­ca­ran dient que és una manera d'esti­mu­lar el con­sum. Però quin con­sum? Digueu-me agre, però la trobo una des­pesa energètica una mica obs­cena a un mes i mig de les fes­tes de Nadal; unes fes­tes on un de cada cinc cata­lans, que bus­quen feina, no l'hau­ran tro­bada, de reta­lla­des a muntó (per fer ser­vir un altre dia­lec­ta­lisme); el Nadal dels des­no­nats, de les sales d'ope­ra­ci­ons tan­ca­des, de la mitja hora menys a l'escola pública a causa dels rea­jus­ta­ments, dels expe­di­ents de regu­lació a l'admi­nis­tració pública… Segur que cal donar motius per veure el got mig ple. I la gimnàstica del com­prar i ven­dre pot sac­se­jar una miqueta la moral grisa de la majo­ria.

Segueixo la cam­pa­nya i sento mol­tes parau­les, tan pre­vi­si­bles i bui­des que em pre­o­cupa la manca de lide­ratge, de pro­pos­tes valen­tes, de canvi de para­digma, que no vol dir de tren­ca­ment vio­lent del sis­tema, com sem­bla que des d'algun extrem es rei­vin­dica no dient res de nou. Algun matís esti­mula, però tan poc que entris­teix.

I enmig de tanta gri­sor, cen­te­nars d'homes i dones es reu­nei­xen a Bar­ce­lona fent honor a les parau­les necessàries del con­se­ller Cle­ries, que ahir deia que com a soci­e­tat cal que ens com­pro­me­tem amb els altres, no des de la cari­tat ni des de la soli­da­ri­tat de façana, sinó des de l'acció, a través d'un volun­ta­riat com­promès. Aquests dies Bar­ce­lona acull el Segon Congrés Euro­peu el Volun­ta­riat, i sen­ti­rem pro­pos­tes i reclams neces­sa­ris i interes­sants. Però al marge de la feina gre­mial, avui cal dir que un país es mos­tra en funció del com­promís que té amb la seva gent. No som un con­junt d'indi­vi­dus, sinó una comu­ni­tat amb mol­tes neces­si­tats, més que no pas bom­be­tes de Nadal. I només val­dran els crits con­tra allò que no agrada d'aquells que real­ment par­ti­ci­pem d'aquest com­promís.