El debat dels catalans
Dedueixo que no esteu pas gens neguitosos esperant que arribi l'hora del debat dels candidats catalans aquest vespre a TV3. Jo tampoc. I això que, a diferència del cara a cara entre Rubalcaba i Rajoy, al nostre país hi ha un frec a frec interessant pel primer lloc entre el PSC, CiU i fins i tot el PP, poca broma. I també cal estar al cas de la cursa desficiada d'Esquerra per sobreviure al 20-N sense perdre-hi Bosch i esquelles.
Tanmateix, tot fa pensar que el debat serà una mena de guirigall insubstancial amb un plus d'enxerinament derivat d'alguns elements d'última hora introduïts per esvalotar una mica el galliner i fer ambient. Com ara el lamentable vídeo del PSC (un altre cop d'efecte magistral de Zaragoza per aconseguir que es parli dels socialistes encara que sigui malament), o les amenaçadores declaracions del PP sobre el futur de la televisió pública catalana. Tot plegat temes menors, disputes superficials, controvèrsies versallesques per marejar la perdiu catalana abans que caigui irremissiblement a la cassola de l'Espanya depredadora.
Poden barallar-se tant com vulguin, senyors candidats, amb més o menys grapa i enginy. Però, comptat i debatut, els problemes d'aquest país es concreten en un sol tema: decidir si volem continuar o no en un estat que ens roba i que vol liquidar la nostra llengua. La resta són minúcies. Si ens refiem de les últimes xifres de dèficit fiscal anual, l'única cosa rellevant de tot el debat ja la sabem ara: durant els noranta minuts que durarà la retransmissió, Espanya ens haurà saquejat gairebé tres milions d'euros. I nosaltres, mentrestant, amorrats a la pantalla escoltant vaguetats.
