Cameron o Berlusconi?

No ens ho ha pas de dir ni el senyor Duran ni el senyor Mas: qual­se­vol per­sona mínima­ment infor­mada i equànime ja sap que la majo­ria abso­luta del PP pot tenir efec­tes devas­ta­dors per a Cata­lu­nya. Els argu­ments que la sus­ten­ten, aquesta afir­mació, no cal pas cer­car-los en aquells temps del segon govern d'Aznar; n'hi ha prou de pas­sar revista a tot allò que han fet en els últims anys, des de l'opo­sició, el senyor Rajoy i el seu equip.

El pro­blema del PP no és que sigui un par­tit de dre­tes; allò que més pre­o­cupa són les pecu­li­a­ri­tats de la democràcia que prac­tica. En el seu ide­ari, importa més l'objec­tiu que no pas la nete­dat democràtica dels mit­jans que uti­litza per asso­lir-lo. La men­tida, per exem­ple. O el popu­lisme. I la demagògia. Tot­hom s'equi­voca. Però, té cap cre­di­bi­li­tat aquest assaig de con­trició que ha fet el senyor Fernández Díez just abans de que­dar-se afònic? Tea­tre, només tea­tre; perquè, per ser sin­cera, la dis­culpa havia de tenir un to més pro­por­ci­o­nat als enor­mes danys que es van cau­sar. I havia de pre­veure com es gua­ri­ran, els mals que encara duren.

El senyor Came­ron s'ha com­promès a res­pec­tar la volun­tat del esco­ce­sos. El senyor Ber­lus­coni va cons­truir, amb la força dels vots, una cui­rassa que de moment l'ha fet immune a l'auto­ri­tat dels tri­bu­nals. Què farà, el senyor Rajoy? Res­pec­tarà la volun­tat dels cata­lans o usarà la força dels vots per evi­tar que es pro­nunciïn?