Visió de Catalunya

Explicàvem ahir la visió que tenen, no ja de Catalunya, sinó de l'Estat espanyol, des de l'Estat francès, a propòsit de la publicitat que ha difós la SNCF (la Renfe francesa) del nou TAV que uneix des de fa uns mesos Perpinyà i Figueres. Els anuncis promocionen la imatge més típica d'Espanya, amb castanyoles, sangria, toros i paelles. Talment com si res hagués canviat des dels anys seixanta. Com si els milions de francesos que ens han visitat des de llavors no s'hagin assabentat encara que no solament a Catalunya, sinó a bona part de l'Estat espanyol, no volen saber res –per la senzilla raó que no en saben res– de castanyoles, sangria, toros i paelles. Per què es continua recorrent a clixés a l'hora de presentar l'Estat espanyol i, el que és més greu, per què a l'hora de fer publicitat d'un tren que es mou entre dues ciutats catalanes –malgrat que siguin a dos estats diferents–, la imatge de Catalunya ni tan sols no hi apareix? Com és que és tan difícil canviar determinades coses? No s'ha fet feina a París per explicar què és Catalunya? O això només es pot canviar essent un país independent? Deu ser que sí.