Fer pinya

Hi ha pocs dubtes de com administrarà el PP la majoria absoluta que guanyarà diumenge. Potser la dificultat del moment el farà ser més cautelós al principi. Però tard o d'hora, fins i tot sense esperar que la crisi emeti el seu primer respir de recuperació, es posarà a la feina: “Es vol tornar enrere, costi el que costi, siguin quines siguin les conseqüències”, va escriure fa poques setmanes Miquel Roca.

De manera que sí, només fent pinya tindrem alguna possibilitat d'aturar-lo, l'allau recentralitzador que vol desencadenar el PP amb la complaença i la complicitat del PSOE. Cap dels partits d'obediència estrictament catalana li negarà el seu concurs, a aquesta pinya, que necessitarà el suport de tothom: el dels signants del manifest Per Catalunya, la cultura, presentat dimarts, el d'aquells altres intel·lectuals que el mateix dia es van situar al costat del candidat d'Iniciativa, i encara el d'aquells tercers que han expressat predilecció per la llista d'Esquerra. Li cal el suport de tothom que vulgui donar-li. El de vostè, lector. I el meu, que ja té.

Però no aconseguirem el pacte fiscal i que deixin tranquil·la la llengua i la cultura, ni evitarem que ens facin recular, si no hi fan mans i mànigues una gran majoria dels diputats catalans, dels partits que he dit abans i de tots els altres, especialment els de la força que governarà l'Estat. Ja ho reconec: això últim no és pas gens fàcil. Serem conseqüents, diumenge, els catalans? A favor de Catalunya, no pas contra Espanya.