Déu riu

Si d'algú es pot dir que coneix a fons la rea­li­tat soci­o­re­li­gi­osa de Cata­lu­nya, és de Joan Estruch. Ell i el seu magnífic equip de col·labo­ra­dors, tots sociòlegs, catedràtics i mem­bres d'ISOR, el cen­tre de recerca sociològica espe­ci­a­lit­zada en l'estudi dels fenòmens reli­gi­o­sos. La sin­gla­dura d'aquest equip va començar el 1974. I uns anys més tard (con­cre­ta­ment el 2004) ja va sor­pren­dre tot­hom amb la publi­cació de Les altres reli­gi­ons, un estudi exhaus­tiu i rigorós de les Mino­ries Reli­gi­o­ses a Cata­lu­nya. Estàvem lluny d'ima­gi­nar que a Cata­lu­nya (la Cata­lu­nya que, en opinió de Tor­ras i Bages, “o seria cris­ti­ana o no seria”) hi havia més reli­gi­ons que auto­pis­tes. Més mane­res de relli­gar-nos amb Déu (que és la raó de ser de tota religió) que de lli­gar els interes­sos polítics que afec­ten el bé comú. I el que és més sor­pre­nent: totes con­vi­uen en pau. De tal manera que, si no fos per l'estudi de Joan Estruch (i com­pa­nyia), ni tan sols sabríem de la seva existència. I tan­ma­teix totes es mouen. Totes fan pro­se­li­tisme. I totes, mal­grat que no es rela­ci­o­nen entre elles, aspi­ren a rela­ci­o­nar-nos amb Déu. Amb quin Déu? Amb el de sem­pre: només n'hi ha un. El Déu d'Abra­ham i de Jacob. El Déu de Bush, de Sha­ron i d'Aznar. El de Gandhi, de Mar­tin Lut­her King i de Joan XXIII. En defi­ni­tiva, com bé diu Joan Estruch citant un pro­verbi antic, el Déu que riu. I de què riu Déu? Riu del que els homes pen­sen quan es posen a pen­sar en Déu. Tal és la con­clusió de Joan Estruch, després de dibui­xar el mapa religiós de Cata­lu­nya, on totes les mino­ries d'una certa rellevància hi tenen cabuda. Lle­vat d'una: la mino­ria irre­duc­ti­ble dels cler­gues que no estan dis­po­sats a igno­rar l'espe­rit i la lle­tra del Vaticà II. Em refe­reixo als Fills del Con­cili, l'única mino­ria que no figu­rava en el mapa de l'Estruch i que ell mateix (qui, si no?) acaba d'esme­nar amb l'ajuda de Clara Fons. No figu­rava en el mapa perquè aquesta mino­ria ha sigut engen­drada per la religió hegemònica: la catòlica. Aquests cape­llans sobre­vi­uen, com el pro­feta Jonàs, en el ven­tre de la balena. Només un sociòleg com Joan Estruch els podia loca­lit­zar i entre­vis­tar. I això és el que ha fet. Dis­set entre­vis­tes que no tenen res que sobri. Igno­rats per la jerar­quia actual, saben el que la jerar­quia ignora: que Déu, en defi­ni­tiva, riu.