Els rius no es poden regular sols

Els aiguats que han portat rius i pantans al límit de la seva capacitat han provocat importants crítiques dels alcaldes de l'Alt Empordà que els actuals responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no haurien de desoir. La principal queixa fa referència a l'estat de les lleres abans de les fortes pluges dels darrers dies. Els alcaldes lamenten que les tasques de neteja no sovintegin més, i en aquest sentit consideren que l'ACA ni fa n i deixa fer. La resposta dels representants de l'agència és tan contundent com simplista: és irresponsable, diuen, atribuir els desbordaments a l'estat de les rieres perquè la causa ha estat la gran acumulació d'aigua. No es pot pas discutir que s'han registrat precipitacions històriques i que, en conseqüència, s'han viscut situacions extraordinàries. Però també és evident que restringir les actuacions municipals en la conservació de les lleres ha suposat un pas enrere en relació amb temps passats. Tenim rius mediterranis, amb cabdals moderats i l'amenaça periòdica de crescudes fortes. Gestionar-los, doncs, és una tasca que ha de saber combinar el respecte ambiental amb la precaució més elemental. No volem ni rius artificialment canalitzats, ni tampoc una selva que creixi al seu aire. Això justament és el que sembla despendre's de les queixes dels alcaldes quan reclamen que se'ls permeti actuar. Si el problema que té l'ACA a l'hora de garantir la neteja dels rius és pressupostari, les administracions locals poden ser un instrument alternatiu d'intervenció prou vàlid en casos puntuals degudament justificats. En qualsevol cas, el debat no es pot tancar abans d'haver-lo obert. La gent que aquests dies se n'ha hagut d'anat al llit amb l'ai al cor no s'ho mereix.