Els alcaldes i el túnel de la crisi
Cap alcalde podia saber la dimensió de la crisi econòmica que ens ha caigut al cim, però tots coneixen perfectament els motius que ens hi han conduït. Les administracions públiques, igual que molts particulars, van estirar més el braç que la màniga mentre el context ho va permetre, i això va portar a excessos i càrregues que ara passen factura. El debat entre dotze alcaldes de les comarques gironines celebrat ahir a la Farinera Teixidor amb el títol Què passarà amb els municipis després del 20-N?, organitzat conjuntament per Alcaldes.eu i El Punt Avui, va posar de manifest una coincidència unànime sobre aquesta diagnosi i, alhora, el convenciment que la gestió municipal s'ha de sotmetre a una correcció important si ens en volem sortir. Els alcaldes admeten que durant massa anys es van engreixar les plantilles i es van impulsar infraestructures no sempre necessàries. Eren temps de puixança econòmica i es prioritzaven les inversions abans de comptabilitzar els ingressos. A més, molts ajuntament van assumir serveis suplementaris que altres administracions superiors desatenien, com ara guarderies i transport intermunicipal. L'aptitud davant del repte actual, però, ha de ser la que ahir es va manifestar durant el debat: conscients dels errors comesos, el futur s'ha de planificar amb contenció, coratge i imaginació. Hi han de contribuir també, és clar, la Generalitat i l'Estat, que no poden abandonar els municipis a la seva sort i han d'assumir la part de responsabilitat que els pertoca en aquest cul-de-sac en què ens trobem. La Generalitat, complint els pagaments i accelerant les ajudes. L'Estat, millorant d'una vegada el finançament. És una tasca col·lectiva i una responsabilitat compartida.
