Reblant el clau d'El Carme

L'edifici d'El Carme és d'una singularitat tal que desvetlla passions i motiva somnis inconfessables, de passats gloriosos o de futurs impossibles. Junt amb l'Illa Central, estava destinat a convertir-se en l'obra de referència del duet Serra-Tomàs durant el darrer mandat socialista. Però dos elements impensats es creuaren al camí: el resultat de les eleccions municipals i la més que fràgil situació de les arques municipals. De cop, allò que estava pensat per ser un referent emblemàtic ha esdevingut un problema o, si més no, un interrogant.

La carcassa d'El Carme m'agrada, encara que com a veí hagi de pagar el peatge de renunciar als raigs de sol de les tardes hivernals. L'estructura singular, fins atrevida, admet debat alhora que dóna prestigi, trencant amb un entorn que manté el caràcter de poble. Des de la meva inexperiència, crec que l'ideòleg del projecte, Jaume Tomàs, l'encertà de ple i que Jordi Serra, com a regidor d'Urbanisme, féu bé en donar-li suport. Una altra cosa és que Jordi Serra, com a alcalde, tirés endavant un projecte d'aquesta envergadura sense una proposta concreta d'ús, només sustentada en un difús anunci d'espai multigeneracional i un pis superior ocupat per una veterana entitat cultural ciutadana. Tot, en la definició d'equipament sociocultural sobre el qual, teòricament, les entitats del districte tindrien el dret a dir-hi alguna cosa.

Ara, l'edifici arriba als darrers vitralls i aviat estarà llest. L'embolcall lluirà el seu esplendor i, com a lluminosa casa de nines, caldrà anar-lo omplint per donar-li un ús concret. En una oficina municipal hauran de pensar que el funcionament requereix personal, unes previsions de despeses i un pressupost d'activitat. D'altra banda, el departament de Cultura s'haurà d'arromangar per marcar-ne les línies de futur. De moment, l'alcalde ha dit que només s'obrirà parcialment i la directora de l'àrea de Cultura ha parlat que es preveu una sala d'exposicions, segura que professionalment és el tema que més controla. L'interrogant es fa més gran.

Potser algú dirà que guarda una carpeta amb un projecte i que és capaç de presentar una proposta creïble i possible. Tornarem a parlar de futurs impossibles. En les cavernes de la política d'ofici es culparà a tercers d'un atzucac irreparable. Mentre, el singular i magnífic edifici aixecarà la cornamenta al cel esperant qui sigui capaç de vestir-lo de gal·la.