Advertència del mestre

És freqüent que el cognom Puyal vagi precedit del tractament de “mestre”, que aquí no fa referència al professional que té alumnes sinó a l'autoritat moral de qui té deixebles. Joaquim Maria Puyal, periodista, doctor en llengües romàniques, i mestre que s'ha guanyat el tractament a pols, fa temps que ens adverteix que el carro de la llengua –i de la comunicació– va pel pedregar, i ho va reiterar aquesta setmana en una conferència a la Universitat de Girona. Puyal va apuntar que “tenim molts reptes, poques propostes i una situació crítica”, i feia seva la paradoxa que ja ens havia descobert el lingüista Joan Solà: el català ha guanyat les aules però està perdent els patis. Alhora la qualitat lingüística dels mitjans de comunicació és cada vegada més baixa.

La llei del pèndol ha fet que de la militància normalitzadora dels vuitanta s'hagi passat a la laxitud lingüística, o encara pitjor: a la reivindicació de l'anomenat català viu, del carrer, en una confusió tràgica entre llengua i parla. Puyal parla amb autoritat perquè la seva trajectòria és un exemple de la possibilitat de recuperar la llengua i de crear-ne sense aixecar barreres ni perdre el favor del públic, ben al contrari. Avui, però, els qui ocupen espais de privilegi que els permetrien jugar aquest mateix paper o no tenen la voluntat de fer-ho o no tenen la consciència lingüística del mestre.

Ho veiem i ho sentim cada dia. Professionals del periodisme i tertulians que fan avançar el seu discurs a base de crosses, frases agramaticals, anacoluts, i els farceixen de barbarismes i neologismes espuris o pedants. Es pot pensar que per a ells la llengua només és un mitjà, una eina, però els professionals haurien de cuidar molt les seves eines: si són de qualitat i les dominem no compliquen pas la feina, ens la faciliten. És clar que tindríem dificultats per trobar llicenciats amb una competència lingüística raonable en qualsevol àmbit, fins i tot, possiblement, les filologies. La degradació, de fet, ja toca os, que diria Artur Mas: fa pocs dies es presentava un llibre els principal mèrits del qual són, segons els seu presentador, el periodista Jordi Basté, que constitueix la “simplificació de la literatura” i que no ha estat escrit per un escriptor sinó per un empresari amb un projecte clar. Aquest és el futur de la llengua. M'hi jugo un pèsol: el llibre ja deu ser dels més venuts.