Aigües tèrboles

Ja ho diu en Raimon en una vella cançó: “la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera, / si plou massa és el desastre”. Tot i que el cantant es refereix al País Valencià, darrerament hem pogut comprovar la certesa d'aquesta asseveració a casa nostra. No feia tant temps estàvem preocupats per la manca de pluges, la terra necessitava aigua i humitat perquè s'hi poguessin fer bolets, però vet ací que en pocs dies el cel es vestí de gris i deixà anar uns ruixats que inundaren camps de blat de moro, desaparegueren camins rurals per efecte de l'allau de terres, es desbordaren rieres i a Girona fins l'Onyar va fer témer que es reproduïssin escenes d'inundacions passades. Tot això m'ha fet pensar que han passat els anys i aquells projectes que ens havien d'assegurar que la ciutat dels quatre rius no tornaria a patir per l'aigua dormen ara el somni dels justos fins que una desgràcia –que ningú desitja– els faci ressuscitar d'entre els expedients morts de fàstic en un calaix de l'Agència Catalana de l'Aigua. Em refereixo, és clar, a les preses de capçalera i els camps inundables que s'havien de situar a Palol d'Onyar per controlar les avingudes del riu o la construcció d'una nova plataforma que substituís l'actual plaça de Catalunya, un autèntic tap que provoca retenció i acumulació d'aigua per culpa dels seus pilastres poc adients per rebre els embats d'una aigua embogida. Si no es va fer res de res en temps de bonança econòmica, em temo que ara, quan l'ACA arrossega un deute de 1.400 milions d'euros per culpa de la desastrosa gestió política d'un conseller comunista força inepte que es posava la disfressa d'ecologista, no només no s'endegarà cap obra sinó que són capaços de vendre's el paper dels projectes a un parracaire. I parlant d'aigües tèrboles, ens arriba la notícia que els nous poders convergents de la Diputació de Girona han decidit substituir el gerent del Consorci de la Costa Brava, càrrec que des de l'any 1983 ocupava Manel Serra, que ja havia treballat amb presidents tant de CiU com d'ERC sense cap problema. Tothom reconeix la bona feina que ha fet el consorci tots aquests anys, però malgrat això es diu que cal un “canvi de model” sense especificar, és clar, quin serà aquest nou model que es vol proposar per a la gestió de l'aigua a les nostres comarques. No serà que les visions contraposades al si del Consell de Caixa Girona amb qui ara és president de la Diputació passen factura? O potser és que jo sóc un malpensat?