Ai, els nostres diners!

Un dels efectes més immediats d'aquesta crisi econòmica universal ha estat l'empobriment de les nostres butxaques, sigui per la congelació de pensions, els reajustaments salarials, els acomiadaments, les implacables retallades en sanitat, educació, obres públiques o l'augment del preu d'alguns serveis bàsics, sigui per les fallides bancàries i altres catastròfics daltabaixos. I això ho entenem a la perfecció, perquè és fàcil d'entendre que d'allí on no n'hi ha, no en pot rajar. Ara bé, entendre'n el perquè ja és una altra història. Llegint els diaris i mirant els informatius de les televisions només ens assabentem de reunions, manifestacions, trobades d'alt nivell, pujades i caigudes de les borses, percentatges de les primes de risc, apunts sobre els deutes sobirans i abraçades i petons entre Angela Merkel i Nicolas Sarkozy després de la refundació de la Unió Europea. Contemplem com el futur cap del govern espanyol mira d'entendre's amb els agents socials i patronals i amb els socis europeus, i com el senyor Artur Mas explica que potser sí pactarà amb el PP sense menystenir altres forces polítiques molt menys blaves, o que el pacte fiscal serà un dels seus cavalls de batalla, o insinua coses que semblen del tot improbables. Però de cartes sobre la taula, ni una. Del batibull de notícies sobre economia que rebem un dia sí i l'altre també, costa molt treure'n l'aigua clara, perquè ningú, fins aquest moment, ha construït amb paraules clares i entenedores, i xifres creïbles, un discurs concret, precís i convincent del qual es puguin extreure conclusions, si no satisfactòries, sí almenys objectives.

Aquests darrers dies, els portaveus del PP s'afanyen a prometre més rigor i menys ostentació en els beneficis inherents als alts càrrecs, cotxes oficials, tiberis, plusos per això i per allò altre... Per prometre, que no quedin, que després ja ho veurem. Mentre això succeïa, ahir mateix va saltar la notícia que la cooperativa agrícola de l'Aldea, al Baix Ebre, presentarà concurs de creditors en haver quedat sense liquiditat la seva secció de crèdit. Això significa que més de 3.000 impositors, gairebé tots ells veïns de la localitat, majoritàriament pagesos i jubilats, no poden, ara mateix, disposar dels seus diners. És com si algú de nosaltres volgués retirar uns quants euros d'un caixer automàtic i a la pantalla hi aparegués aquest avís: “Foteu-vos, hem acabat els quartos!”