L'APUNT
Lleres
Aquests últims dies, arran de les fortes pluges que van caure a mitjan novembre arreu de les comarques gironines, s'han alçat nombroses veus preocupades sobre l'estat en què es troben les lleres dels nostre rius, plenes d'arbres i de nombrosa vegetació de ribera. Alguns alcaldes han acusat directament l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de no haver-ne permès la neteja. L'ACA és un organisme que darrerament rep sempre garrotades de tot arreu, com si alguns batlles, convergents i no convergents, encara pensessin que hi continua manant ICV. Ironies a banda, sí que és veritat que alguna cosa no s'ha fet del tot bé quan només passejant vora qualsevol tram dels tres rius grans que tenim –la Muga, el Ter i el Fluvià– es veu ben clar que si algun dia plou molt més –o simplement plou igual però en menys hores– del que ho va fer aquest novembre, doncs això, que tants arbres poden ser un tap important. I llavors tot seran plors i començar a cercar culpables. Sovint sembla que ens oblidem que en aquest país nostre no sap ploure. Un servidor intenta sempre tenir-ho present. Haver nascut i viscut tota la vida al costat del Ter hi deu tenir alguna cosa veure.