Deu anys de ‘L'Ebre'

L'altre dia, a Tor­tosa, el Grup de Comu­ni­cació L'Ebre (premsa, ràdio, tele­visió i el digi­tal.cat), va cele­brar el desè ani­ver­sari d'una fusió periodística local històrica entre La Veu del Baix Ebre (que arren­cava dels anys cin­quanta) i Ebre/Infor­mes, el set­ma­nari que els anys setanta va posar en marxa un peri­o­dista de molta volada com és Josep Bayerri Raga (Tor­tosa, 1944).

Aquest grup mediàtic que, cada set­mana en premsa i cada dia a la ràdio i a la tele­visió, mos­tra i demos­tra que “Cata­lu­nya també té sud”, ha pro­ta­go­nit­zat en aquests deu anys una pro­gres­siva inte­gració tec­nològica i infor­ma­tiva en la difusió dels con­tin­guts locals i comar­cals d'aques­tes ter­res, sense obli­dar les infor­ma­ci­ons gene­rals de tot mitjà digne d'aquest nom.

Un dia o altre havia de pas­sar. És el grup de referència al Baix Ebre i Montsià, i també a la Terra Alta i a la Ribera d'Ebre, on no ha pogut reei­xir una ini­ci­a­tiva d'inte­gració de les tele­vi­si­ons locals, però on sí que han apa­re­gut, de fa dos anys, dos mit­jans infor­ma­tius: el Diari del Pri­o­rat i el Diari de la Ribera, set­ma­na­ris, gràcies al grup Edi­ci­ons Meri­di­o­nals de Premsa SL, fun­dat pel peri­o­dista i pro­fes­sor Car­les Figue­rola.

Cal pen­sar que el pro­jecte mul­timèdia del Grup de L'Ebre (el d'Arasa, Ram­bla i altres socis), que diri­geix en la part de premsa Sílvia Berbís i en la part radiofònica Josep Lluís Villa, tirarà enda­vant, mal­grat les difi­cul­tats del moment pre­sent, per les quals ells, com tants altres mit­jans, ja han pas­sat, amb els sacri­fi­cis i situ­a­ci­ons des­a­gra­da­bles que cal pre­veure.

En tot cas, és tota una heroïcitat man­te­nir aquesta estruc­tura: aglu­tina les rei­vin­di­ca­ci­ons prin­ci­pals del ter­ri­tori; és un apa­ra­dor de la seva vita­li­tat econòmica, cul­tu­ral i comer­cial; dóna feina a un bon tou de gent que ja s'ha ini­ciat en les pràcti­ques comu­ni­ca­ti­ves, i, en les seves pàgines d'opinió, els actors polítics locals, o amb res­pon­sa­bi­li­tats par­la­mentàries a Bar­ce­lona, a Madrid o a Brus­sel·les, sem­pre hi tenen un raco­net per a expli­car els seus mal­de­caps, mals de ven­tre i mals del que sigui.

Igual­ment, el movi­ment asso­ci­a­tiu (el de l'aigua, el de la nuclear o la page­sia), que es fa un tip de recla­mar més lide­ratge polític al ter­ri­tori.