Arruïnats

El jardí dels Finzi-Con­tini, de Gior­gio Bas­sani, és una obra clàssica de la lite­ra­tura. En aquesta novel·la, Gian­nina, una nena, men­tre visita les tom­bes dels etruscs, es lamenta de l'oblit en què ha cai­gut aquest poble tan antic. La nena pre­gunta al seu pare: “Per què les tom­bes anti­gues no fan tanta tris­tesa com les noves?”. El pare con­testa: “Perquè fa tant de temps que els que hi estan enter­rats van viure, que és com si no hagues­sin vis­cut mai.” I la nena afe­geix: “Però, ara que dius tot això, em fas pen­sar que els etrus­cos també han vis­cut, i me'ls estimo igual que tots els altres.” El mes­tre Bas­sani tanca la vinyeta escri­vint: “La visita imme­di­ata a la necròpoli es va desen­rot­llar sota el signe de l'extra­or­dinària ten­dresa d'aquesta frase.”

Amb les meves filles, sota la ten­dresa d'aquesta mateixa frase, visito dues magnífiques ruïnes, que tenen, entre d'altres vir­tuts, la vir­tut d'emmi­ra­llar la ruïna cul­tu­ral del nos­tre pre­sent. Em refe­reixo a l'ermita (pro­ba­ble­ment) pre­romànica de Sidillà, al muni­cipi de Foixà, avui un con­junt arqui­tectònic obli­dat entre la boscúria, caient sobre ell mateix. I em refe­reixo al poblat romà i medi­e­val que ara fa prop d'un any van des­co­brir a Flaçà men­tre cons­truïen una rotonda. Són els nos­tres etruscs. Sidillà, nom només res­ca­tat per la il·lusi­o­nant edi­to­rial homònima que han fun­dat Xavier Cor­ta­de­llas i Judit Pujadó, és devo­rat per la malesa i, a poc a poc, es fondrà amb el pai­satge. Tot i que el poblat romà i medi­e­val de Flaçà té un pavi­ment molt únic en la cam­bra d'una casa exca­vada, i tot i que conté una mura­lla del segle XII, l'Ajun­ta­ment de Flaçà segueix sense infor­mar la població sobre aques­tes tro­ba­lles, com si tenir un poblat romà a sota els peus fos la cosa més rutinària del món. Lluny de cap volun­tat de con­ser­var aquest patri­moni cul­tu­ral, l'únic que ha dit l'equip de govern de Flaçà per boca de l'alcalde és que “si ens ho con­sul­ten[sic], l'Ajun­ta­ment dirà que no”. És clar que sí. Es tracta de donar doble sepul­tura als nos­tres etruscs. No m'estra­nya­ria que, tan ave­sats a les impos­tu­res retòriques i a la sen­si­bi­li­tat d'ori­pell, la rotonda fos bate­jada amb el nom de “rotonda dels romans”.