Opinió

el defensor del lector

Ha tornat Cultura

Cal agrair que s'hagi fet aquest esforç i, a més, es brindi també als lectors de l'edició de les comarques gironines. Tot sigui per la cultura

Satis­facció gene­ral, el suple­ment de Cul­tura, dedi­cat bàsica­ment als lli­bres, ha tor­nat, tal com ho havien promès els res­pon­sa­bles del diari. I no només el poden lle­gir els antics lec­tors de l'Avui, a través de l'edició naci­o­nal d'El Punt Avui, sinó que també el tenim a les mans els lec­tors d'El Punt Avui de les comar­ques giro­ni­nes. Si he de ser sin­cer, no les tenia totes quan molts lec­tors es quei­xa­ven per la des­a­pa­rició del suple­ment des de l'estiu, quan es va fer el casa­ment dels dos dia­ris en un de sol, tot i que la direcció del diari m'anava dient que es tor­na­ria a publi­car. Que les ganes hi eren, ja ho sabia, i en cap moment vaig dub­tar de la intenció i dels desit­jos de fer-ho, però els números són els números i cal reconèixer que si és difícil tro­bar publi­ci­tat per a un diari nor­mal encara ho és molt més per a un suple­ment dedi­cat als lli­bres. Cal agrair, doncs, a l'empresa que hagi fet aquest esforç i, a més, el brindi també als lec­tors de l'edició de les comar­ques giro­ni­nes. Tot sigui per la cul­tura. En Fran­cesc Bar­bero, de la Ribera d'Ebre, m'envia un cor­reu electrònic en què refle­xi­ona sobre la col·locació de les pàgines d'infor­mació comar­cal cap al final del diari. “La pèrdua de pro­ta­go­nisme de les comar­ques de l'Ebre en la nova con­fi­gu­ració és notòria. Entenc que ara estem davant d'un diari naci­o­nal i que els que venim d'El Punt pot­ser érem –som– pro­clius a valo­rar en major grau les notícies de pro­xi­mi­tat.” Cer­ta­ment, cada vegada que un lec­tor m'ho recorda no puc menys que entris­tir-me i em vénen a la memòria aque­lles reu­ni­ons del con­sell edi­to­rial quan es pla­ni­fi­ca­ven no sé quan­tes edi­ci­ons d'El Punt de tot Cata­lu­nya. I no us pen­seu, d'això no fa gaire. Però la crisi ha anat tan ràpida que, la veri­tat, no hem tin­gut ni temps de pair-ho. Pel que fa a la col·locació de la secció Cata­lu­nya, no és ben bé al final del diari, sinó més o menys al mig. Entenc, Fran­cesc, que acos­tu­mat a l'antic El Punt, en què les notícies comar­cals obrien el diari, se't fa estrany lle­gir les notícies de casa tan enrere. És la com­pa­gi­nació que hi ha i crec que en aquest cas el lloc no fa la cosa.

Dei­xeu-me som­niar i espe­rar que en un temps no llunyà El Punt Avui pugui com­plir els seus objec­tius, que teòrica­ment no ha aban­do­nat, de fer edi­ci­ons comar­cals. Pot ser que aquest objec­tiu es com­pleixi a través de les edi­ci­ons digi­tals, que alguns diuen que ja és el pre­sent, no el futur, però jo desitjo durant molt temps poder anar al quiosc a bus­car el diari i lle­gir-lo tran­quil·lament al sofà. Sóc un anti­quat? Doncs segu­ra­ment que sí. Tot i que quan vaig a veure el meu noi a Ale­ma­nya ben bé que m'agrada lle­gir cada dia el diari a través d'inter­net.

NO HI HA SUBTÍTOLS

En Henry Etting­hau­sen –“Ben­vol­gut col·lega”, em diu, gràcies– refle­xi­ona en el seu cor­reu que m'envia sobre un tema de com­pa­gi­nació. “Abans els arti­cles es divi­dien amb petits subtítols que faci­li­ta­ven molt la lec­tura, aju­dant el lec­tor a anti­ci­par el desen­vo­lu­pa­ment de l'argu­ment o de la infor­mació. Ara l'estil que opera deixa el lec­tor sense aquests ajuts, posant en negreta les pri­me­res parau­les de cada paràgraf”. Cer­ta­ment, cada diari té la seva com­pa­gi­nació, i una ens pot agra­dar o ser-nos més útil que una altra. Amb tot, crec que l'actual com­pa­gi­nació és prou útil per al lec­tor. M'explico. Quan vaig començar a exer­cir de peri­o­dista nor­mal­ment les notícies tenien un avanttítol, un títol i un subtítol. En la com­pa­gi­nació actual d'El Punt Avui han des­a­pa­re­gut total­ment els avantíttols i després dels títols hi ha una o dues fra­ses que inten­ten –no sé si sem­pre s'acon­se­gueix– resu­mir el con­tin­gut de la infor­mació i, a més, algu­nes vega­des hi ha un tren­cat per aju­dar més el lec­tor. En una cosa segur que estaríem d'acord: els lec­tors de dia­ris ens engan­xem tant als esque­mes que seguim cada dia que ens és difícil acos­tu­mar-nos a un nou dis­seny. Les per­so­nes som ani­mals de cos­tums. La veri­tat és que a mi em costa situar-me quan agafo un altre diari que no és el que lle­geixo habi­tu­al­ment. Amb tot, gràcies, “col·lega” Henry.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.