A les fosques

Diuen que qui no té feina el gat pentina i potser és per això que cada vegada que s'acosta aquesta època de l'any, i aquest any més que mai, comencen les discussions sobre els llums de Nadal i el que hi ha al darrere d'aquesta suposada tradició. Que si en falten, que si en sobren, que si són poc sostenibles, que si no fan llum, que si animen a comprar, que si només promouen el consumisme, que si falta un arbre, que si el que hi ha és massa gros, que si és massa petit... I així, una discussió rere l'altra. I aquest any, per això de la crisi, sembla que les manifestacions a favor o en contra s'hagin intensificat. Totes les opinions són molt respectables i segur que totes també tenen part de raó. El que no té cap ni peus és que cada any sigui igual. Bé, ben bé igual, no, ja que aquest any la paraula estel·lar és austeritat. És com, si després d'anys de malbaratar, malgastar, dilapidar i fins i tot malversar, ara hagués arribat, tard com sempre, el moment dels remordiments. I per enèsima vegada ens hem passat de frenada. Austeritat sí, la que calgui per sortir del pou, però tampoc no es tracta d'aigualir la festa permanentment amb falsos discursos a favor de l'estalvi on sigui i com sigui. Els abusos i excessos del passat no se solucionaran de sobte evitant que un ajuntament es gasti 45.000 euros en els llums de Nadal, com per exemple el de Sant Feliu de Guíxols, o que un altre com el de Girona en destini gairebé 200.000 per convertir la ciutat en un atractiu comercial. Són molts diners, és veritat, però no necessàriament s'han de veure com una despesa. També es podrien veure com una inversió. Més deuen costar i menys beneficis deuen aportar els fanals que hi ha al carril bici entre Girona i Quart, i bé que hi són. Costa de creure que quan es fa fosc es passegi o pedali massa gent per aquella zona. I són coses com aquesta les que ara fan qüestionar-se de quina manera s'han gastat –o malgastat– els nostres diners. Però després encara volen que els ciutadans que omplen els carrers de les nostres poblacions com ho han fet especialment aquesta estrafolària setmana de festa sí festa no, vagin gairebé a les fosques. Segurament ni cal un reguitzell de fanals al mig de la muntanya ni cal gastar-se una milionada en l'enllumenat de Nadal. Austeritat, tota la que calgui. Però tampoc no cal que ens deixin a les fosques. I menys, ara.