Joc i joguina

Els arbres no deixen veure el bosc... i les joguines, els jocs. De segur, a la majoria de llars catalanes, damunt de la taula del menjador ja hi ha els llibres de l'any: els catàlegs de joguines. Una il·lusió i un maldecap alhora. Per manca d'hores, per pressió mediàtica o per desídia, els adults hem substituït el joc per la joguina. Per un joc no cal fer consum, un joc no té data de caducitat, ni necessita bateries. Un joc té molts avantatges en relació amb la joguina industrial, però sovint necessita la complicitat i el temps dels grans amb la canalla. Jo no voldria fer anar en orris el negoci del Pare Noel, ni el dels Reis Mags –jo sóc un entusiasta de les joguines–, però la crisi potser ens tornarà a fer recordar que jugar és tan sols somiar. I els somnis són de franc.